Qui som part de l'Opus Dei busquem, amb els nostres errors i encerts, fer el bé i imitar Jesucrist en el nostre dia a dia. Res més lluny de la nostra voluntat que causar dolor al proïsme, molt menys en els que formen o han format part de l'Obra, amb qui tantes vegades ens uneixen vincles familiars o d'amistat. Quan això succeeix, ho sentim profundament. Moltes vegades, les crítiques d'antics membres han facilitat una reflexió institucional per millorar i canviar maneres de fer, i hem demanat perdó personalment. En els casos en què això no ha estat possible encara, desitgem poder fer-ho.

Més enllà d'alguns processos que s'han procurat millorar al llarg dels anys (fallades en els processos de discerniment; estàndards massa exigents per viure el compromís vocacional; manca de sensibilitat per comprendre el pes que aquesta exigència significava en algunes persones; eventuals mancances en l'acompanyament durant el procés de sortida), l'enfocament que la docusèrie assumeix no representa la realitat de l'Opus Dei. De manera esbiaixada, presenta l'Obra com una organització de persones malvades la motivació de les quals és fer mal. Una caracterització que és falsa i oposada al que ensenyava sant Josepmaria, verificable a partir de l'experiència de milers de persones que viuen o han viscut una experiència de plenitud i desenvolupament a l'Opus Dei, com a camí de trobada amb Déu a les realitats quotidianes.

Al documental es realitzen altres acusacions que la Prelatura nega categòricament: mai ha existit “reclutament” no informat o forçat, “tràfic de persones” ni “reducció a la servitud”, o un “sistema abusiu” per manipular les persones. Aquestes afirmacions són una descontextualització de la formació o la vocació que van triar lliurement algunes dones. És una narrativa impulsada per un advocat argentí, com es dedueix del mateix documental, i reforçada per diversos “experts” coneguts per construir aquesta interpretació sobre l'Opus Dei, aliena a un enfocament de fe i de compromís cristià.

Qualsevol vocació dins de l'Església comporta unes exigències específiques, a més de les dificultats pròpies de l'experiència humana. Aquestes exigències no són per si mateix motiu de manca de llibertat, i moltes d'elles formen part del seguiment de Crist que l'Església ha proposat al llarg dels segles. Tot i que és comprensible que qualsevol procés de desvinculació, quan hi ha un compromís personal viscut amb intensitat, generi dolor i patiment, actualment la majoria de les persones que deixen l'Opus Dei ho fan de forma acompanyada, sense que es talli la relació. De fet, moltes d'aquestes persones segueixen inspirades pel missatge de l'Opus Dei i participant en les seves activitats de formació cristiana.

Les bones intencions que procurem que guiïn les nostres accions no ens eximeixen d'errors, i això ho acceptem amb desig de millorar. Com a part d'aquest procés d'escolta i aprenentatge s'han posat a la disposició protocols de sanació i resolució dirigits a rebre qualsevol experiència negativa que pugui haver ocorregut, demanar perdó i reparar en les situacions que correspongui. S'ha atès individualment durant anys, ja sigui de manera proactiva —per exemple, facilitant l'actualització o reorientació laboral en el cas dels qui, durant un temps, es van dedicar professionalment a treballs de formació o govern, o a l'administració de centres de l'Obra— o reactiva —atenent reclamacions— a persones que havien deixat l'Obra. Aquests protocols i oficines recents són un pas més per facilitar la solució de reclamacions personals i recompondre relacions.

Les recents assemblees regionals —en què han participat propositivament més de cinquanta mil persones, inclosos antics membres—, el pròxim congrés general o l'estudi dels Estatuts són reflex de la voluntat de seguir escoltant i reflexionant com a institució de l'Església.

Respecte a la participació de la Prelatura a la docusèrie, en els quatre anys de preproducció i producció, la productora no va contactar amb les oficines d'informació de l'Obra, ni a Roma ni a Espanya ni a altres països. Només una vegada que la sèrie estava tancada, la productora va sol·licitar la intervenció del Prelat o una altra persona autoritzada al seu lloc. Les condicions que la productora demanava no eren les habituals per a una sèrie d'aquestes característiques (els terminis, per exemple, resultaven inviables). Per part de la Prelatura es va declinar participar en allò que era un producte creat des d'un marc previ i amb un biaix que només es volia confirmar, on no hi havia hagut cap desig previ manifestat de diàleg. Hauríem participat amb molt de gust en el procés, però només se'ns va oferir la possibilitat d'una rèplica a l'últim minut.

Enllaços per a més informació

• Per a més informació sobre les activitats amb joves a l'Opus Dei es pot accedir a una entrevista amb Lidia Via, qui treballa des del 2019 a l'Assessoria Regional de l'Opus Dei a Espanya com a responsable de les activitats amb joves.
• Per veure testimonis de membres que narren la seva experiència vocacional i de vida en primera persona, es pot accedir al lloc “En singular, històries de vida a l'Opus Dei”.
• Sobre alguns aspectes de la gestió econòmica a la Prelatura: entrevista a Giorgio Zennaro, administrador d'Itàlia.
• Per accedir a entrevistes al Prelat, on parla diverses vegades de les persones que van ser de l'Obra:
• The Pillar
• Semana
• El Mercurio
• Per accedir a aclariments sobre informació falsa o inexacta i descontextualitzada que realitza un dels periodistes que participa del documental, es pot ingressar al següent Fact-checking.
• Per a més informació sobre el cas de reclamacions a Argentina esmentat al documental, es pot accedir al següentcomunicat i la web infoycontexto.com.
• Sobre les assemblees regionals que han tingut lloc en els diferents països: article sobre la conclusió de les assemblees regionals.