Als accionistes, directors i empleats de Sony Corporation

Benvolguts senyors,

Us saludem amb la seguretat de trobar-vos gaudint de molta pau i salut.

Ens dirigim a vostès des de l'Oficina de premsa de l’Opus Dei al Japó amb motiu de la pròxima estrena, prevista per al mes de maig, de la pel·lícula Da Vinci Code, produïda per Sony-Columbia.

Primer de tot, desitgem aclarir que aquesta carta no té cap propòsit polèmic, sinó solament informatiu. L'enviem, amb tot respecte, per ser vostès membres d'una empresa japonesa de gran tradició, i pels motius que exposem de seguida.

En efecte, durant els últims mesos és possible que vostès hagin escoltat parlar de l’Opus Dei, en el context de la citada pel·lícula. És probable que, per a molts, aquesta hagi estat la primera vegada que han tingut ocasió d'escoltar el nom d'aquesta institució de l'Església catòlica, i que alguns es preguntin per ella. Per aquest motiu, aquesta Oficina se sent en l'obligació de manifestar la seva disponibilitat per a informar a qui desitgi conèixer la realitat de l’Opus Dei, que no té gens a veure amb el retrat que dibuixa aquesta novel·la. Qualsevol de vostès que desitgi alguna informació no té més que dirigir-se a aquesta Oficina i contestarem com més aviat millor, de bon grat: les nostres portes estan obertes. A la pàgina web oficial (www.opusdei.org) trobaran moltes dades sobre aquesta institució de l'Església catòlica. Comprovaran que l’essència del seu missatge és que el treball professional -qualsevol que sigui- és camí de santedat, és a dir, lloc adequat per a viure la fe cristiana.

Com probablement vostès ja saben, hi ha diversos aspectes de la novel·la Da Vinci Code que deformen la figura de Jesucrist, i que afecten a les creences religioses dels cristians. A més, en aquest llibre es ve a dir que la fe cristiana es basa sobre una gran mentida, i que l'Església catòlica ha emprat al llarg dels segles mitjans delictuosos i violents per mantenir la gent en la ignorància. La novel·la barreja realitat i ficció, i al final no se sap on estan les fronteres entre els fets verídics i els fets inventats, de manera que un lector que conegui poc la història pot arribar a conclusions falses, i és possible fins i tot que se senti inclinat a+ mirar amb menys simpatia a l'Església, que no obstant això és mereixedora de respecte.

Totes les corporacions, a més del patrimoni material, posseeixen una sèrie de valors intangibles que vénen determinats per la seva forma justa de tractar els empleats, la qualitat dels seus productes, l'atenció als seus clients, la cura del medi ambient i altres trets similars. Aquestes característiques expressen la responsabilitat social de les empreses, i no neixen de l'interès, sinó de la convicció, però és cert també que els valors intangibles contribueixen a que les corporacions siguin apreciades en el seu entorn, i fins i tot consoliden el seu valor econòmic en els mercats de capitals, perquè són garantia d’estabilitat. Un d’aquests importants valors immaterials és el comportament respectuós de l’empresa respecte a les creences dels ciutadans: en les nostres societats lliures, ser responsable implica ser respectuós. Aquesta obligació afecta de manera especial a les grans corporacions, que es mouen en àmbits multinacionals i multiculturals, que requereixen particular atenció.

Per diferents declaracions públiques de persones que participen en aquest projecte, sabem que Sony-Columbia desitja vivament que aquesta pel·lícula no fereixi la sensibilitat religiosa dels espectadors, i vol evitar que l’estrena sigui motiu de divisió, en un món ja massa dividit. Aquesta línia de respecte expressa bé la fama i la cultura de Sony. Alguns mitjans de comunicació han escrit concretament que Sony està valorant la possibilitat d’incloure al principi de la pel·lícula un “disclaimer” que aclareixi que aquesta és una obra de ficció, i que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Una eventual decisió de Sony en aquest sentit seria un gest de respecte cap a la figura de Jesucrist, la història de l'Església i les creences religioses dels espectadors.

Un pensament final: desgraciadament avui dia no és rar que s’utilitzi el nom de Déu per justificar l’odi i la violència. Precisament per això, fem una crida renovada a la pau, que està en el cor de l'Església catòlica i en l’ànim de tots els cristians.

Demanem perdó en cas que s’hagi emprat alguna expressió inadequada.

Ens acomiadem amb els millors desigs de molta pau, salut i prosperitat.

Moltes gràcies.

Seizo Inahata

Oficina d'Informació de l’Opus Dei al Japó

Ashiya, 6 d'abril de 2006