Els nous sacerdots provenen de quinze països: Argentina, Brasil, Costa Rica, Espanya, Filipines, França, Guatemala, Itàlia, Kenya, Líban, Mèxic, Perú, Polònia, Portugal i Veneçuela.
Encara que la majoria d’ells porten vivint un període llarg lluny dels seus països, mantenen vius els records del país natal. «Tinc molts desitjos d’ajudar en la formació dels joves del meu país – diu Dominique Hélou , libanès. Desgraciadament, sovint abandonen el país o es deixen portar per la desesperança. Penso que els cristians han de donar testimoni en aquella regió i que la seva presència és fonamental per al futur del Líban».
Dominique ha estat mestre en escoles de França i el Líban. Ara la seva tasca serà «ajudar espiritualment a les ànimes, predicar, escoltar confessions i administrar altres sagraments».
La nova tasca li impressiona, però alhora se sent animat: «Una màquina de cafè pot ser d’or, d’argent o de llautó. Tan se val: l'important és el cafè que produeix. Així, doncs, jo m’imagino que sóc com aquesta màquina de cafè i que Déu se servirà de mi per fer arribar la seva gràcia a les ànimes. N’hi ha prou amb servir bon cafè. Això em tranquil·litza!».
La tasca pastoral de Dominique Hélou es desenvoluparà al Líban, on la feina apostòlica de l'Opus Dei va començar fa deu anys. «Com en altres regions del món –afirma Dominique– la tasca de la Prelatura és de formació humana i espiritual, a través d’activitats dirigides a persones de diverses condicions socials. Però també voldria precisar que la tasca apostòlica més important és aquella que du a terme cadascun dels fidels de l'Opus Dei amb els col·legues de professió».
Un altre dels ordenands és José Antonio Brage . Als 18 anys va ingressar a l'Escola Naval de Pontevedra i en poc temps havia recalat ja en ports de més de vint països. “Em vaig adonar llavors –explica– que la pobresa més gran que hi ha en el món és la manca de Déu. Portar a Crist és el bé major que es pot fer als altres, i aquesta és la missió del sacerdot”.
Durant els anys a l’armada, segons diu, la navegació no va ser mai un problema per portar endavant una vida cristiana, sinó una gran oportunitat.
“Ben sovint, amics i coneguts m’han preguntat si no trobava difícil mantenir una vida de proximitat a Déu, amb pràctiques de pietat com l’oració mental, la Santa Missa, o el Rosari, enmig d’una vida tan agitada La veritat és que al contrari. Sempre dic que les millors oracions de la vida les he fet passejant per la coberta a alta mar…”
“La mar diu moltes coses de Déu. Em ve al cap un record dels primers anys a l’armada: al costat de la porta d’entrada de la capella de l'Escola Naval Militar, hi ha una làpida amb aquesta inscripció: “El que no sàpiga resar, que vagi per aquests mars, i veurà que aviat n’aprèn”. És una gran veritat: només cal obrir els ulls de l’ànima”.
Els noms i els països d’origen respectius dels trenta-sis ordenands, entre els que s'hi troben, Leonardo Agustina, de Barcelona i en Marc Bosch, de Salt, són:
Avelino Picón (Espanya), Marc Chatanay (França), Juan Manuel de Ojeda (Espanya), Iñaki Landa (Espanya), Gabriel de Castro (Espanya), Pedro Regojo (Portugal), Dominique Khoury-Hélou (Líban), José Antonio Brage (Espanya), Manuel García de Madariaga (Espanya), Marcos Antini (Brasil), Sergio Gascón (Espanya), Fernando José Gallego (Espanya), Óscar Beorlegui (Espanya), Antonio Cózar (Espanya), Iñigo Martínez-Echevarría (Espanya), Carlo de Marchi (Itàlia), Javier Zabaleta (Espanya), Alexandre Antosz (Brasil), Bernal Antonio Campos (Costa Rica), José Fernández Labastida (Mèxic), Javier Salegui (Veneçuela), Juan Herráiz (Espanya), Rafael López-Ortega (Mèxic), Julio Serrano (Espanya), Ignacio Palma (Argentina), Daniel Silva (Veneçuela), Alfonso Berlanga (Espanya), Matías Rodríguez Quirós (Espanya), Jorge Boronat (Espanya), Carlos Enrique Guillén (Perú), Guillermo Antonio Aragón (Veneçuela), Michal Stefan Kwitliński (Polònia), Anthony Sy Reyes (Filipines), Charles Wanyoike Mundia (Kenya).
Rebre els textos de sant Josepmaria al correu amb periodicitat diària o setmanal.