Opus Dei

Aquest mes de juny, en el seu vídeo mensual, el Papa Francesc demana pregàries perquè els pobles indígenes amenaçats en la seva identitat i existència siguin respectats.

L’Associació d’Amics del Camí de Pallerols a Andorra amb la col·laboració del govern d’Andorra ha editat un fullet en el qual seguint les petjades de sant Josepmaria l’any 1937 ofereix diversos itineraris per tots aquells que vulguin reviure aquesta etapa de la vida del sant.

El prelat en la carta del mes de juliol recorda que "el carnet d'identitat del cristià és l'alegria: l'alegria de l'Evangeli, l'alegria d'haver estat elegits per Jesús" i que malgrat les contrarietats mai s'ha de perdre aquesta alegria i a més el cristià ha de saber portar-la a aquells que pateixen greus dificultats.

En aquest cinquè vídeo de la sèrie "Històries de misericòrdia" es presenten iniciatives a Alemanya i Àustria per facilitar la integració en un nou ambient a persones que s'han vist obligades a abandonar el seu lloc d'origen.

Vam reiniciar els servidors sense problemes després del tall en el subministrament elèctric, però una de les màquines virtuals que utilitzem no arrencava.

El cop d'ull a la setmana passada del Papa Francesc ens deixa un missatge de memòria i reconciliació del viatge a Armènia, l'aniversari de Benet XVI i una nova crida a viure la misericòrdia. Comença un mes amb menys activitat pública del Papa Francesc.

Entre les previsions informatives per aquest estiu hi ha algunes activitats per a joves com els casals o la Jornada Mundial de la Joventut. Bon estiu!

L’Opus Dei va ser fundat per sant Josepmaria Escrivà l'any 1928. Hi és present a seixanta-un països.

Mons. Xavier Echevarría reflexiona sobre la correcció fraterna, que “apunta un deure de tots els cristians. Quan algú ens fa una advertència per el nostre bé, hi hem de veure una manifestació de la misericòrdia divina, que es serveix d'instruments humans per guiar-nos pel camí del bé”.

En Javier té 18 anys i és un noi de Cabanillas del Campo, un poble de Castella-la-Manxa. Fa uns mesos va decidir marxar a viure al Japó. No ho ha tingut fàcil amb l'idioma i els nous amics, la cultura diferent, el nou menjar... Alguns amics li diuen que ja té cara de japonès.