En els llibres de cavalleria de l'Edat Mitjana s'entén que és el recipient o copa on Jesús va consagrar la seva sang en l'Última Cena i que després va utilitzar Josep d’Arimatea per a recollir la sang i l'aigua que es va vessar en rentar el cos de Jesús. Anys després, segons aquests llibres, Josep el va dur amb si a les Illes Britàniques (veure la pregunta Qui va ser José de Arimatea?) i va fundar una comunitat de custodis de la relíquia, que més tard quedaria vinculada als Templers. Aquesta llegenda és probable que naixés en el País de Gal·les, inspirant-se en fonts antigues llatinitzades, com podrien ser les Actes de Pilat , una obra apòcrifa del segle V. Amb la saga celta de Perceval o Parsifal, vinculada al cicle del rei Artús i desenvolupada en obres com Li Conte du Graal , de Chrétien de Troyes, Percival , de Wolfram von Eschenbach, o Li Morte d’Arthur , de Thomas Malory, la llegenda s'enriqueix i difon. El Greal es converteix en una pedra preciosa, que, guardada durant un temps pels àngels, va ser confiada a la custòdia dels cavallers de l'ordre del Sant Greal i del seu cap, el rei del Greal. Tots els anys, el Divendres Sant, baixa una coloma del cel i, després de dipositar una hòstia sobre la pedra, renova la seva virtut i força misteriosa, que comunica una perpètua joventut i pot sadollar qualsevol desig per a menjar i beure. De tant en tant, unes inscripcions en la pedra revelen qui són cridats a la benaurança eterna en la ciutat del Greal, a Montsalvatge.

Aquesta llegenda, per la seva temàtica, està vinculada al calze que va utilitzar Jesús durant l'Última Cena i sobre el qual existeixen diverses tradicions antigues. Fonamentalment són tres. La més antiga és del segle VII, segons la qual un pelegrí anglosaxó afirma haver vist i tocat en l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem el calze que va emprar Jesús. Era de plata i tenia a la vista dues nanses. Una segona tradició diu que aquest calze es conserva a la catedral de Sant Llorenç de Gènova. Se l’anomena el Sacro catino . És un cristall verd semblant a un plat, que hauria estat dut a Gènova pels croats durant el segle XII. Segons una tercera tradició, el calze de l'Última Cena es conserva a la catedral de València i es venera com el Sant Calze. Es tracta d'una copa de calcedònia de color molt fosc, que hauria estat duta per sant Pere a Roma i utilitzada allí pels seus successors, fins que durant el segle III, a causa de les persecucions, és lliurada a la custòdia de sant Llorenç, qui la porta a Osca. Després d'haver estat en diversos llocs d'Aragó hauria estat traslladada a València el segle XV.