Dona-li gràcies per tot, perquè tot és bo!
Donar gràcies a Déu, davant de les coses petites de cada dia, davant del que és bo i del que és dolent, és saber-se sempre estimat per Ell: gràcies per ser aquí al meu costat; gràcies perquè això t’importa.
Aquest corrent trinitari d’amor
El Misteri de la Trinitat canvia en profunditat la nostra mirada sobre el món, perquè revela com l’amor és el teixit mateix de la realitat.
«Busqueu la meva presència»: la fe en el Déu personal
La fe cristiana és una fe amb Presència, una fe que diu: no estàs sol al món... hi ha Algú que ha volgut que existeixis, que t’ha dit «viu!».
Un murmuri a l’ànima: el silenci de Déu
El silenci és sovint el «lloc» en què Déu ens espera: perquè l’aconseguim escoltar a Ell, en comptes d’escoltar el soroll de la nostra pròpia veu.
L’amor que abraça el món (La creació, II)
Després d’haver reflexionat sobre els relats de la creació, ens podem preguntar una vegada més: en quin sentit és racional parlar avui de creació?
«Déu va veure tot el que havia fet, i era molt bo» (La creació, I)
Si el món abans transparentava Déu, avui és, per a molts, opac. Per què la fe en la creació és encara decisiva en l’era de la ciència.
Vosaltres sou la llum del món
La fe és un regal de Déu que ens canvia la vida. La sèrie d'articles que ara comencem amb el títol “La llum de la fe” —dirigida a creients, vacil·lants i no-creients oberts a Déu— vol ajudar a descobrir-lo i a compartir la troballa.
Com es viu la fe als 20?
En aquest documental, que els joves van regalar al papa Francesc, es recullen testimonis explicant com procuren viure la seva fe en la societat actual i com el missatge de sant Josepmaria els ajuda en el seu camí de cristians.
La fe als 20: compartir la fe
És possible parlar sobre qualsevol tema amb una amiga? També parlar sobre Déu? I si no creu? A la Carla, que estudia Dret a l'Argentina, li encanta cantar: en el vídeo ens parla sobre la seva afició i ens explica què significa per a ella la veritable amistat.
La fe als 20: Crist en la meva vida
Déu somriu? En Dan mai s'havia fet aquesta pregunta fins ara. Ha començat a cercar una estona per parlar amb Déu tots els dies com a un amic. I respon que sí, que Déu té sentit de l'humor.