Opus Dei

La santa missa és sacrifici en un sentit propi i singular perquè re-presenta (= fa present), en l’avui de la celebració litúrgica de l’Església, l’únic sacrifici de la nostra redempció, ja que n’és el memorial i n’aplica el fruit.

La fe en la presència real de Crist en l’eucaristia ha menat l’Església a tributar culte de latria al santíssim sagrament, tant durant la litúrgia de la missa com fora de la celebració eucarística.

Crist va instituir el sagrament de la penitència per oferir-nos una nova possibilitat de convertir-nos i de recuperar, després del baptisme, la gràcia de la justificació.

Crist va confiar el ministeri de la reconciliació als apòstols, que el van transmetre als seus col·laboradors. Els sacerdots poden perdonar els pecats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

Per a un cristià la malaltia i la mort poden ser i han de ser mitjans per santificar i redimir amb Crist. La unció dels malalts ajuda a viure aquestes realitats doloroses de la vida humana amb sentit cristià.

Mitjançant el sagrament de l’orde es confereix una participació en el sacerdoci de Crist-Cap. El sacerdoci ministerial es distingeix essencialment del sacerdoci comú dels fidels.

L’íntima comunitat de vida i amor conjugal entre l’home i la dona és sagrada, i s’estructura segons lleis pròpies establertes pel Creador, que no depenen de l’albir humà.

Déu ha volgut la llibertat perquè l’home cerqui sense coaccions el seu creador i redemptor.

L’acció és moralment bona quan l’elecció lliure és conforme a l’autèntic bé de l’home.

La gràcia és la font de l’obra de la santificació; sana i eleva la natura i ens fa capaços d’obrar com a fills de Déu.