“Orar és el camí per abreujar tots els mals”
Orar és el camí per abreujar tots els mals que patim. (Forja, 76)
“Sant, sense oració?”
¿Si no tractes Crist en l'oració i en el Pa, com el faràs conèixer? (Camí, 105)
“Una estona de meditació diària”
Si ets tenaç per assistir diàriament a unes classes, només perquè hi adquireixes uns coneixements... molt limitats, ¿com és que no tens constància per freqüentar el Mestre, sempre desitjós d'ensenyar-te la ciència de la vida interior, de gust i contingut eterns? (Solc, 663)
“He conversat amb Ell?”
És possible que t'espanti aquesta paraula: meditació. ―Et recorda llibres de tapes negres i velles, soroll de sospirs o de resos que són com cantilenes rutinàries... Però això no és meditació. Meditar és considerar, contemplar que Déu és el teu Pare, i tu, el seu fill, necessitat d'ajuda; i en acabat donar-li gràcies per allò que ja t'ha concedit i per tot el que et donarà. (Solc, 661)
“A l’Evangeli, com un personatge més”
Tant de bo que el teu endreçament i la teva conversa fossin tals que tothom, veient-te o sentint com parles, pogués dir: aquest llegeix la vida de Jesucrist. (Camí, 2).
“El Gran Amic que mai no traeix”
Busques la companyia d'amics, que amb la conversa i l'afecte, amb el tracte, et fan més tolerable l'exili d'aquest món... tot i que els amics, a vegades traeixen. ―No ho trobo malament. Però... ¿com és que no sovinteges cada dia amb més intensitat la companyia, la conversa del Gran Amic que mai no traeix? (Camí, 88)
“Què bonic és ser joglar de Déu!”
A vegades, algú m'ha dit: Pare, si jo em trobo cansat i fred; si, quan reso o compleixo una altra norma de pietat, em sembla que estic fent comèdia...
L'oració: “conversa amorosa amb Jesús”
Sempre he entès l'oració del cristià com una conversa amorosa amb Jesús, que no s'ha d'interrompre ni tan sols en els moments en que físicament som lluny del Sagrari, perquè tota la nostra vida està feta de cobles d'amor humà a la manera divina..., i sempre podem estimar. (Forja, 435)
“L'oració ha de prendre en l’ànima”
La veritable oració, la que absorbeix tot l'individu, no l'afavoreix tant la soledat del desert, com el recolliment interior. (Solc, 460)