Opus Dei

Joaquín Romero és un barceloní que, des de fa dues dècades, va en cadira de rodes per una esclerosi múltiple. És autor de "El invitado imprevisto", sobre com es pot ser feliç amb la malaltia.

Escric aquestes línies per explicar, en nom de la meva germana, un favor rebut del Dr. Cofiño.

Tenim un petit terreny, on recentment vam invertir una quantitat no pas petita... En motiu de la sequera, vaig pensar que tota la inversió s'havia perdut. Em preocupava molt, ja que no tenia més estalvis.

Quan em va arribar per primera vegada el Full informatiu de Toni Zweifel, vaig tenir de manera espontània gran confiança en ell perquè va néixer el mateix any que jo, és de la meva quinta.

La factura de calefacció del meu apartament a l'hivern sumava una quantitat 800 francs superior a la d'altres vegades.

A l'inici del 2010, havia d'acabar una investigació sobre assumptes econòmics a la feina. Per desgràcia, una persona de la meva família va tenir problemes de salut i vaig haver de dedicar menys hores a la feina per a poder estar amb ella.

Vaig perdre en una parada d'autobús una carpeta amb documentació important i confidencial, i molt angoixat vaig encomanar el cas a Mn. José María, demanant que caigués en bones mans.

El passat 23 de gener el meu fill i jo vam intercanviar felicitacions pel nostre sant patró; després vaig saber que a la tarda va començar a tenir febre i aquesta malaltia va anar evolucionant en poques hores i s'hi va sumar un fort mal de cap i vòmits.

Recollim alguns favors de Dora. S'han rebut centenars de cartes de persones que relaten haver rebut alguna gràcia a través d'aquesta fidel de l'Opus Dei.

Des de fa més d'un any una noia de l'Índia viu amb la meva mare. Li corresponien gairebé dos mesos de vacances i se n’anava durant aquest temps al seu país. Vaig buscar algú que la pogués substituir quan arribés el moment. Com que no vaig trobar ningú, vam decidir repartir aquest temps entre el meu germà i jo.