El prelat comparteix idees i suggeriments per afrontar l’emergència del coronavirus

A més de diverses orientacions pràctiques, Mons. Fernando Ocáriz anima a viure aquest període fent propi tot allò que afecti els altres, perquè “si un membre pateix, tots pateixen amb ell” (1 Cor 12, 26).

Opus Dei - El prelat comparteix idees i suggeriments per afrontar l’emergència del coronavirus

Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!

Davant de les dificultats que, en una mesura o una altra, puguin sorgir en aquests moments pel creixement de la pandèmia causada pel COVID-19, renovem la confiança en el Senyor i afrontem aquesta situació “amb la força de la fe, la certesa de l’esperança i el fervor de la caritat” (Francesc, 8-III-2020). La situació canvia a les diferents regions del món, però la comunió dels sants ens porta a fer propi tot el que afecta els altres, perquè “si un membre pateix, tots pateixen amb ell” (1 Cor 12, 26). Davant de qualsevol emergència, unim-nos amb l’oració als qui travessen situacions crítiques, com ara els malalts greus per coronavirus, els pobles que s’han vist obligats a migrar per sobreviure –l’èxode sirià d’aquests dies–, les famílies a les quals colpeja una tragèdia, etc.

El COVID-19 ha provocat que, en alguns llocs, s’hagi arribat a una situació d’emergència, que canvia el ritme habitual de vida i influeix en l’estat anímic general. És bo recordar que el Senyor ens dona la seva gràcia per santificar-nos també en aquestes circumstàncies d’incertesa. Ajudem-nos mútuament a afrontar aquestes situacions, vivint al dia, conscients que quan estem obligats a reduir la nostra tasca externa ens trobem davant d’una oportunitat de créixer per dintre.

Per respondre al desenvolupament de la pandèmia, les autoritats civils de cada país estan disposant algunes mesures de prevenció i control. Davant de l’esforç o contrarietat que pugui suposar seguir-les, serveix tenir en compte el que aconsellava sant Josepmaria: “Estima i respecta les normes d’una convivència honrada, i no dubtis que la teva submissió lleial al deure serà, també, vehicle perquè d’altres descobreixin l’honradesa cristiana, fruit de l’amor diví, i trobin Déu” (Solc, 322). En vista del bé dels fidels, i de la societat en general, també les autoritats eclesiàstiques donen o poden donar indicacions sobre la celebració dels sagraments i l’atenció pastoral, que acollirem amb gratitud i confiança en la nostra mare l’Església. També en aquest sentit, convé ser molt prudents i suspendre, quan faci falta, activitats formatives programades, sense arriscar-se innecessàriament.

Pensem especialment maneres creatives de mantenir viva la missió apostòlica i de servei als altres, quan la prudència i les disposicions de les autoritats civils i eclesiàstiques impossibilitin reunir-se. El primer és intentar que cada persona de l’Obra i els vostres amics i familiars se sentin acompanyats. Per exemple, mantenint més relacions telefòniques amb ells, així com amb altres parents i amics que potser no vèiem des de feia temps; aprofitar totes les possibilitats que ofereixen les tecnologies per realitzar activitats formatives (cercles, xerrades, meditacions, tertúlies, etc.); compartir materials formatius que es troben a internet (s’estan treballant alguns continguts especials per a aquest moment a www.opusdei.org) i altres que siguin d’ajuda a la vida espiritual (textos, àudios, vídeos); animar a meditar sobre les lectures i oracions de la Santa Missa en les fèries de Quaresma (a www.vaticannews.va s’està transmetent per streaming la Missa diària del Papa); compartir experiències sobre com impulsar la tasca apostòlica en aquestes circumstàncies; etc. Són moments excepcionals, que fan més necessari sustentar-se mútuament, transmetre caritat i intentar que ningú no se senti sol.

En la mesura que ho permetin les circumstàncies i respectant les orientacions de l’autoritat civil, viure la caritat pot traduir-se en iniciatives creatives per ajudar els altres (veïns, col·legues de la feina, etc.). Mereixen especial atenció les persones més vulnerables, com els ancians i malalts: amb prudència, convé esmerçar-se en la seva atenció espiritual i física.

Als llocs on les normes de confinament siguin més estrictes, hem d’afavorir un ambient positiu tant a les cases dels agregats, supernumeraris i amics, com als centres de l’Obra. Intentem descobrir les oportunitats d’amistat i fraternitat que ofereixin aquestes circumstàncies. Algunes actituds i activitats que poden ajudar en aquest sentit són: afrontar amb bon humor les contrarietats i els imprevistos, no culpabilitzar ningú, pensar un pla de lectures i vídeos, promoure jocs i entreteniment perquè els fills o germans passin una estona agradable, afrontar treballs que esperaven un moment de calma, fer exercici físic a casa, etc.

Hem d’agrair especialment els professionals de la salut, que en aquests dies estan realitzant un servei ple d’esperit de sacrifici. Estiguem especialment pendents d’ells, procurem sostenir-los i animar-los en el seu treball.

En definitiva, resem perquè també aquest moment sigui una ocasió per apropar-nos més al Senyor, sent sembradors de pau i d’alegria al nostre voltant.

Amb la meva benedicció més afectuosa,

el vostre Pare

Roma, 14 de març del 2020