Missatge del prelat (7 de juliol de 2017)

Mons. Fernando Ocáriz convida en aquest missatge a fer arribar a tothom l'Evangeli en la seva puresa original i, al mateix temps, en la seva novetat radiant.

Pregant a Fàtima amb tots vosaltres, repassava en la presència de la nostra Mare del Cel alguns dels reptes d'aquest món nostre, tant complexos com apassionants. Què espera avui el Senyor de nosaltres, els cristians? Que sortim a la trobada de les inquietuds i necessitats de les persones, per portar a tothom l'Evangeli en la seva puresa original i, alhora, al mateix temps, novetat radiant. Dues escenes de pesca al mar de Tiberíades, on s'entreveu la navegació dels cristians al llarg de la història, tracen les coordenades d'aquesta tasca: l'enèrgica invitació del Mestre a ser audaços –«guia mar endins» (Lc 5,4)–, i aquell «és el Senyor!» del deixeble estimat (Jn 21,7), reflex de la fidelitat atenta i delicada que permet reconèixer a Jesús.

Endinsar-nos al mar del món no vol dir adaptar el missatge o l'esperit a les conjuntures del moment, perquè l'Evangeli ja conté en si mateix la capacitat d'il·luminar totes les situacions. Es tracta més aviat d'una crida a que cadascú de nosaltres, amb els seus recursos espirituals i intel·lectuals, amb les seves competències professionals o la seva experiència de vida, i també amb els seus límits i defectes, s'esforci a veure de quines maneres pot col·laborar més i millor en la gran tasca de posar Crist al cim de totes les activitats humanes. Per això, cal conèixer en profunditat el temps en què vivim, les dinàmiques que el travessen, les potencialitats que el caracteritzen, i els seus límits i les injustícies, de vegades greus. I, sobretot, és necessària la nostra unió personal amb Jesús, en la pregària i en els sagraments. Així, podrem mantenir-nos oberts a l'acció de l'Esperit Sant, per cridar amb caritat a la porta dels cors dels nostres contemporanis.

Enxomil, 7 de juliol de 2017