Missatge del prelat (12 de juliol de 2019)

Durant el seu viatge pastoral pels Estats Units i el Canadà, Mons. Ocáriz recorda la força que té la Comunió dels sants i com ens podem ajudar i sostenir allà on siguem.

Estimadíssims: que Jesús em guardi les filles i els fills!

En aquests dies, des que vaig sortir de Roma, he agraït especialment al Senyor la meravella de la Comunió dels sants. Amb la certesa de la fe, ens sentim fins i tot més propers els uns als altres del que comportaria la proximitat física.

Quan arribo a un lloc, sembla com si els que ens hi trobem hàgim estat sempre junts. I el mateix passa quan deixem un lloc: els comiats simplement generen una altra manera d’acompanyar-nos. Sempre som a casa i sempre podem fer l’Obra i servir l’Església, des de qualsevol lloc on siguem.

També en moments difícils trobem força en aquesta realitat que ens uneix íntimament i que és conseqüència de la nostra unió personal amb Jesucrist.

Recordo unes paraules escrites per sant Josepmaria a la Legació d’Hondures, en uns moments en què pràcticament no es podia moure: “Estic sempre a cent llegües del lloc físic on em trobo” (30.IV.1937). Ho podia dir perquè se sentia molt unit també als qui no eren a prop.

Sé que tinc el suport de la vostra oració i de la vostra alegria durant aquest viatge pels Estats Units i el Canadà. Jo també us acompanyo a tots: especialment ens trobem cada dia a la Santa Missa.

Amb tot l’afecte us beneeix

el vostre Pare

Nova York, 12 de juliol de 2019