Missatge del prelat (10 d'agost de 2019)

Des del Canadà, Mons. Ocáriz ens anima a tenir cura de la pregària personal i demana a l'Esperit Sant que ens renovi constantment en la nostra manera de pregar.

Estimadíssims: que Jesús em guardi les filles i els fills!

Quantes vegades hem meditat sobre la necessitat de pregar sempre sense defallir (Lc 18, 1)!

Quan els apòstols van demanar a Jesús que els ensenyés a resar, el Senyor els va contestar: Quan pregueu, digueu: Pare... (Lc 11, 2). El mateix Jesús comença la seva oració adreçant-se al Pare: en lloança i acció de gràcies (cf. Mt 11, 25-26; Jn 11, 41); a l’últim Sopar (cf. Jn 17, 5); a Getsemaní (cf. Lc 22, 42); a la Creu (cf. 23, 34-46). Sant Josepmaria desitjava per a tothom l’autèntica oració dels fills de Déu.[1] En unió amb Jesucrist —per Ell i en Ell— arribem a Déu Pare (cf. Jn 14, 6), amb senzillesa, sinceritat i confiança en el seu amor omnipotent.

Emprendre cada dia una vida d’oració és deixar-nos acompanyar, en els bons moments i en els dolents, per qui millor ens comprèn i ens estima. El diàleg amb Jesucrist ens obre noves perspectives, noves maneres de veure les coses, sempre més esperançadores. Ja veieu —ens va escriure el nostre Pare— que aquest només és el mitjà amb què ho fem tot: l’oració.[2]

Demano a l’Esperit Sant que renovi constantment —ara de manera especial— la nostra manera de resar. La iniciativa és seva: “el Déu viu i veritable crida incansablement cada persona a la cerca misteriosa de l’oració”.[3]

Continueu acompanyant-me en el viatge pels Estats Units i el Canadà; la seva eficàcia espiritual depèn també de l’oració de cadascuna i de cadascun.

Amb tot l’afecte us beneeix

el vostre Pare

Vancouver, 10 d’agost de 2019


[1] Amics de Déu, núm. 243

[2]Carta 19.III.1967, núm. 149

[3] Catecisme de l’Església Catòlica, núm. 2567.