El mes de setembre passat vam dedicar a Roma alguns dies a reflexionar sobre la necessitat i els desafiaments de la formació cristiana en el nostre temps. Recordàvem, entre altres aspectes, la convicció del nostre Pare que la formació que es dona a l’Opus Dei ha de dirigir-se a «formar cristians plens d’optimisme i d’empenta capaços de viure en el món la seva aventura divina» (Carta 2-X-1939).

Visquem —i ajudem els altres a viure— amb l’optimisme esperançat de saber que no comptem només ni principalment amb les nostres pobres forces, sinó amb la gràcia de Déu (cf. Mt 28, 20). Amb empenta, sense abandonar-nos a inèrcies, mantenint-nos sempre a l’escolta de l’Esperit Sant (cf. 2 Cor 3, 6). Així, podrem llançar-nos cada dia, amb santa audàcia, a l’aventura de portar l’amistat de Crist a totes les persones en el context de la vida ordinària (cf. Mc 16, 15).

Ara que ens apropem a un nou 2 d’octubre, aquestes consideracions ens poden ajudar a continuar fomentant en cadascun de nosaltres, i en moltes altres persones, l’optimisme i l’empenta davant l’aventura de posar Crist a la cimera de totes les activitats humanes.

En acabar aquestes línies, us demano oracions pels fruits del mes missioner extraordinari que ha convocat el Papa Francesc i pel Sínode de bisbes que començarà d’aquí a pocs dies a Roma.

Amb tot l’afecte us beneeix

el vostre Pare

Roma 1 d'octubre de 2019