En complir-se el temps de la purificació de la Mare, segons la llei de Moisès, cal anar amb el Nen a Jerusalem per presentar-lo al Senyor (Lc 2, 22).

I aquesta vegada seràs tu, amic meu, qui portarà la gàbia de les tòrtores. ―Te n’adones? Ella ―la Immaculada!― se sotmet a la llei com si estigués immunda.

Aprendràs amb aquest exemple, nen babau, de complir, malgrat tots els sacrificis personals, la Santa Llei de Déu?

Purificar-se! Tu i jo sí que necessitem purificació! Expiar, i, per damunt de l’expiació, l’Amor. ―Un amor que sigui cauteri que abrasi la ronya de la nostra ànima, i foc, que encengui amb flames divines la misèria del nostre cor.

Un home just i temorós de Déu ha vingut al temple, mogut per l’Esperit Sant ―li havia estat revelat que no moriria abans de veure el Crist―, pren en els seus braços el Messies i li diu: Ara, Senyor, ara sí que t’enduus en pau d’aquest món el teu servent, segons la teva promesa... perquè els meus ulls han vist el Salvador (Lc 2, 25-30). (Sant Rosari, IV misteri de goig).