Dalt de tot de la Creu és escrita la causa de la condemna: Jesús Natzarè, Rei dels jueus (Ioh 19, 19). I tots el qui passen per allà, l'injurien i es burlen d'Ell.

−Si és el rei d'Israel, que baixi ara de la Creu (Mt 27, 42).

Un dels lladres surt en defensa de Jesús:

−Aquest no ha fet cap mal... (Lc 13, 4).

Després adreça a Jesús una petició humil, plena de fe:

−Senyor, recordat de mi quan siguis al teu regne (Lc 23, 42).

−En veritat et dic que avui mateix seràs amb mi al paradís (Lc 23, 43).

Vora la Creu hi ha la seva Mare, Maria, amb altres santes dones. Jesús la mira, i després mira el deixeble que Ell estima, i diu a la Mare:

−Dona, aquí tens el teu fill.

Després diu al deixeble:

−Aquí tens la teva Mare (Ioh 19, 26-27).

S'apaga la lluminària del cel, i la terra resta sumida en tenebres. Són prop de les tres, quan Jesús exclama:

−Elí, Elí, lamma sabachtani? És a dir. Déu meu, Déu meu, ¿per què m'has abandonat? (Mt 27, 46).

Després, sabent que totes les coses són a punt de consumar-se perquè es compleixi l'Escriptura, diu:

−Tinc set (Ioh 19, 28).

Els soldats xopen una esponja amb vinagre, i posant-la en una canya d'hisop la hi atansen a la boca. Jesús xucla el vinagre, i exclama:

−Tot s'ha acomplert (Ioh 19, 30).

El vel del temple s'esquinça, i la terra tremola, quan el Senyor clama amb un gran crit:

−Pare, a les teves mans encomano el meu esperit (Lc 23, 46).

I expira.

Estima el sacrifici, que és font de vida interior. Estima la Creu, que és altar del sacrifici. Estima el dolor, i fes com Crist: beure el calze de l'amargura, fins a la darrera gota. (Via Crucis, 12a estació)