“Si els cristians sabéssim servir!”

Quan et parlo del «bon exemple», vull recordar-te també que has de compren­dre i disculpar, que has d'omplir el món de pau i d'amor. (Forja, 560)

Si els cristians sabéssim servir! Confiem al Senyor la nostra decisió d'aprendre de portar a terme aquesta tasca de servei, perquè només servint podrem conèixer i estimar Crist, i fer-lo conèixer i aconseguir que n'hi hagi d'altres que l'estimin.

I com el mostrarem a les ànimes? Doncs amb l'exemple: que siguem un testimoniatge d'Ell amb la nostra servitud voluntària a Jesucrist, en totes les nostres activitats, perquè és el Senyor de totes les realitats de la nostra vida, perquè és l'única i l'última raó de la nostra existència. Després, quan hàgim prestat aquest testimoniatge de l'exemple, serem capaços d'instruir amb la paraula, amb la doctrina. Així obrà Crist: coepit facere et docere, primer va ensenyar amb obres i després amb la seva predicació divina.

Servir els altres, per Crist, exigeix d'ésser molt humans. Si la nostra vida es deshumanitza, Déu no hi edificarà res, ja que ordinàriament no construeix damunt el desordre, damunt l'egoisme, damunt la prepotència. Hem de comprendre tothom, hem de conviure amb tothom, hem de disculpar tothom, hem de perdonar tothom. No direm que allò que es injust es just, que l'ofensa a Déu no és ofensa a Déu, que la maldat és bondat. Però, davant el mal, no contestarem amb un altre mal, sinó amb la doctrina clara i amb l'acció bona: ofegant el mal en l'abundor del bé. (És Crist que passa, 182)

Rebre missatges per correu electrònic

email