Us haig de prevenir contra un parany, que Satanàs ―aquest sí que mai no fa vacances!― no deixa de fer servir per arrencar-nos la pau. Potser en algun instant s’insinua el dubte, la temptació de pensar que un retrocedeix lamentablement, o que amb prou feines avança; fins i tot arriba a cobrar força el convenciment que, malgrat la punya per a millorar, encara empitjora. Jo us asseguro que, d’ordinari, aquest judici pessimista reflecteix solament una falsa il·lusió, un engany que convé de rebutjar. (…)Recordeu-vos que la Providència de Déu ens mena sense pauses, i no ens escatima el seu auxili ―amb miracles portentosos i amb miracles menuts― per fer anar endavant els seus fills.

Militia est vita hominis super terram, et sicut dies mercenaii, dies eius, la vida de l’home a la terra es milícia, i els seus dies transcorren amb el pes del treball. Ningú no s’escapa d’aquest imperatiu; tampoc no se n’escapen aquells poltrons que es resisteixen a assabentar-se’n; deserten les files de Crist, i s’afanyen en altres bregues per satisfer la ganduleria, la vanitat i les ambicions mesquines; són esclaus dels seus capricis. (…)

Renoveu cada matí amb un serviam! decidit ―us serviré, Senyor!―, el propòsit de no cedir, de no caure en la peresa o en la desídia, d’afrontar els afers amb més esperança, amb més optimisme, ben persuadits que si en alguna escaramussa hem estat vençuts, podrem superar la buidor amb un acte d’amor sincer. (Amics de Déu, 217)