“La Missa és acció divina”

No és ben estrany que molts cristians, pausats i fins i tot solemnes per a la vida de relació (no tenen presses) i per a les seves poc actives actuacions professionals, per a la taula i al repòs (tampoc no tenen presses), se sentin urgits i urgeixin el Sacerdot, en el seu afany d'es­curçar, d'apressar el temps dedicat al Sacrifici San­tíssim de l'Altar? (Camí, 530)

Tota la Trinitat és present en el sacrifici de l'Altar. Per voluntat del Pare, amb la cooperació de l'Esperit Sant, el Fill s'ofereix en oblació redemptora. Aprenguem a tractar la Trinitat Beatíssima, Déu U i Tri: tres Persones divines en la unitat de la seva substància, del seu amor, de la seva acció eficaçment santificadora.

Immediatament després del lavabo, el sacerdot invoca: Accepteu, Trinitat Santa, aquesta ofrena que us portem en memòria de la Passió, Resurrecció i Ascensió de nostre Senyor Jesucrist. I, al final de la Missa, hi ha una altra oració d'ardent acatament al Déu U i Tri: Placeat tibi, Sancta Trinitas, obsequium servitutis meae... Que us plagui, Trinitat Santa, el tribut de la meva servitud; i feu que el sacrifici que jo, indigne com sóc, he ofert a la vostra Majestat, mereixi acceptació i, us demano que, per la vostra misericòrdia, aquest sigui un sacrifici de perdó per a mi i per a tots aquells pels quals l'he ofert.

La Missa -hi insisteixo- és acció divina, trinitària, no humana. El sacerdot que celebra serveix el designi del Senyor, prestant el seu cos i la seva veu; però no obra en nom propi, sinó in persona et in nomine Christi, en la persona de Crist, i en nom de Crist. 

L'amor de la Trinitat envers els homes, fa que de la presència de Crist en l'Eucaristia, neixin per a I'Esglèsia i per a la humanitat totes les gràcies. Aquest és el sacrifici que profetitzà Malaquies: de llevant a ponent, el meu nom és gran entre les nacions gentils; i a tot arreu s'ofereix al meu nom un sacrifici fumejant i una oblació pura. És el sacrifici de Crist, ofert al Pare amb la cooperació de l'Esperit Sant: oblació de valor infinit, que eternitza en nosaltres la Redempció, que no podien atényer els sacrificis de la Llei Antiga. (És Crist que passa, 86)