Em commou que l’Apòstol qualifiqui el matrimoni cristià, de sacramentum magnum ―sagrament gran. També d'aquí dedueixo que la labor dels pares de família és importantíssima.
―Participeu del poder creador de Déu i, per això, l'amor humà és sant, noble i bo: una alegria del cor, a la qual el Senyor ―en la seva providencia amorosa― vol que altres lliurement hi renunciem.
―Cada fill que us concedeix Déu és una gran benedicció divina: no tingueu por als fills! (Forja, 691)
En les meves converses amb tants matrimonis, els insisteixo per tal que, mentre visquin ells i visquin també els seus fills, han d'ajudar-los a ser sants, bo i sabent que a la terra no serem sants ningú. No farem més que lluitar, lluitar i lluitar.
―I afegeixo: vosaltres, mares i pares cristians, sou un gran motor espiritual, que envia als vostres fortalesa de Déu per aquesta lluita, per vèncer, perquè siguin sants. No els defraudeu! (Forja, 692)
Pel teu tracte amb Crist, estàs obligat a retre fruit.
―Fruit que sadolli la fam de les ànimes, que se t'acostin, en la feina, en la convivència, en l'ambient familiar... (Forja, 981)