“Fer agradable la vida als altres”

Mentre continuïs persuadit que els al­tres han de viure sempre pendents de tu, mentre no et decideixis a servir ―a ocultar-te i desaparèixer―, el tracte amb els teus germans, amb els teus col·legues, amb els teus amics, serà font contínua de disgustos, de malhumor...: de supèrbia. (Solc, 712)

Quan et costi fer un favor, un servei a una persona, pensa que és filla de Déu, recorda que el Senyor ens mana estimar-nos els uns als altres. Més encara: aprofundeix quotidianament aquest precepte evangèlic; no et quedis a la superfície. Treu-ne les conseqüències ―resulta ben fà­cil―, i acomoda la teva conducta de cada instant a aquests requeriments. (Solc, 727)

Que sàpigues, cada dia i amb generositat, molestar-te alegrement i discretament per servir i per fer grata la vida als altres. Aquesta manera de procedir és veritable caritat de Jesucrist. (Forja, 150)

Si deixem que Crist regni en la nostra ànima, no ens convertirem en dominadors, serem servidors de tots els homes. Servei. Com m'agrada aquest mot! Servir el meu Rei i, per Ell, tothom que ha estat redimit amb la seva sang. Si els cristians sabéssim servir! Confiem al Senyor la nostra decisió d'aprendre de portar a terme aquesta tasca de servei, perqué només servint podrem conèixer i estimar Crist, i fer-lo conèixer i aconseguir que n'hi hagi d'altres que l'estimin.

I com el mostrarem a les ànimes? Doncs amb l'exemple: que siguem un testimoniatge d'Ell amb la nostra servitud voluntària a Jesucrist, en totes les postres activitats, perquè és el Senyor de totes les realitats de la nostra vida, perquè és l'única i l'última raó de la nostra existència. Després, quan hàgim prestat aquest testimoniatge de l'exemple, serem capaços d'instruir amb la paraula, amb la doctrina. Així obrà Crist: coepit facere et docere, primer va ensenyar amb obres i després amb la seva predicació divina. (És Crist que passa, 182)