“Els fruits saborosos de l'ànima mortificada”

Aquests són els fruits saborosos de l'ànima mortificada: comprensió i transigència amb les misèries dels altres, intransigència amb les pròpies. (Camí, 198)

Penitència és tractar sempre amb la màxima caritat els altres, començant pels de casa. És atendre amb la màxima delicadesa els sofrents, els malalts, els qui pateixen. És contestar amb paciència els pesats i inoportuns. És interrompre o modificar els nostres programes, quan les circumstàncies -els interessos bons i justos dels altres, sobretot- així ho demanin.

La penitència consisteix a suportar amb bon humor les mil petites contrarietats de la jornada; a no abandonar la feina, ni que de moment se te n’hagi anat la il·lusió amb què l’havies començada; és menjar amb agraïment allò que ens sigui servit, sense importunar amb desigs o capricis. (Amics de Déu, 138)