“Ara rebrem al Senyor”

¿Has pensat alguna vegada com et pre­pararies per rebre el Senyor, si es po­gués combregar un sol cop a la vida? -Agraïm a Déu la facilitat que tenim per acos­tar-nos a Ell, peró... hem d'agrair-li-ho preparant­-nos molt bé, per rebre'l. (Forja, 828)

Jesús és el Camí, el Mitjancer; en Ell, tot; fora d'Ell, res. En Crist, ensenyats per Ell, gosem anomenar Pare Nostre el Totpoderós: qui féu el cel i la terra és aquest Pare entranyable que espera que tornem a Ell contínuament, cada un com un nou i constant fill pròdig.

Ecce Agnus Dei... Domine, non sum dignus... Ara rebrem el Senyor. Per a acollir en la terra persones constituides en dignitat hi ha llums, música, vestits de gala. Per allotjar Crist en la nostra ànima, com ens hem de preparar? Hem pensat mai com ens portaríem, si només poguéssim combregar un cop a la vida?

Quan jo era petit, encara no era estesa la pràctica de la comunió freqüent. Recordo com es disposava la gent per combregar: hi havia mirament a arranjar bé l'ànima i el cos. El millor vestit, els cabells ben pentinats, el cos net també físicament, i fins i tot potser amb una mica de perfum... Eren delicadeses pròpies d'enamorats, d'ànimes fines i fermes, que saben pagar l'Amor amb amor.

Amb Crist a l'ànima, s'acaba la Santa Missa: la benedicció del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant ens acompanya tota la jornada, en la nostra tasca senzilla i normal de santificar totes les nobles activitats humanes. (És Crist que passa, 91)