Opus Dei

Tot i que el dolor és una de les experiències més comunes de la vida, sempre sorprèn i contínuament ens exigeix aprendre i adaptar-nos a les noves circumstàncies.

Aprendre a ser fidel. La fidelitat a una persona, a un amor, a una vocació, és un camí en el qual s'alternen moments de felicitat amb períodes de foscor i dubte.

Déu és amor, i el seu amor és fecund; i ha volgut que la persona humana participi d'aquesta fecunditat, associant la generació a un acte específic d'amor entre un home i una dona.

Ser forts d'ànim ajuda a suportar les dificultats i superar els nostres límits. Per als cristians, Crist és l'exemple per viure una virtut que obre la porta a moltes d’altres.

Com a cristians corrents, que volen seguir de prop Jesús en les cruïlles del món, hem de viure contínuament units a Déu, per mitjà d'una oració constant.

La nova evangelització és tasca de tots, laics o ministres sagrats, com la mateixa missió de l'Església. Cada un la compleix segons la seva pròpia funció en ella, i acompanyant sempre la paraula amb el testimoniatge d'una vida cristiana coherent.

Els dies festius són una oportunitat per descansar. Per als cristians, suposen també, però, una ocasió per gaudir en família, educar els fills i tractar amb més tranquil·litat Déu.

El món està necessitat d’una forta dosi d’esperança. En aquest article s’explica que hem d’aprendre a llegir els esdeveniments amb l’objectivitat de la fe, per sembrar optimisme amb la sal de l’exemple i la llum de la doctrina.

La gràcia és la font de l’obra de la santificació; sana i eleva la natura i ens fa capaços d’obrar com a fills de Déu.

Jugar és necessari per gaudir de la vida. S'aprèn a més a guanyar i perdre, a fer servir la imaginació, a ser-hi amb els altres... i fins i tot a tractar Déu.