La il·lusió de ser apòstol
Sant Josepmaria ens encoratjava a ser el mateix Crist que passa al costat de la gent, a donar als altres el mateix amor de Crist amic. Per això és lògic que en la nostra oració alimentem aquesta il·lusió humana i divina de tenir sempre nous amics, perquè «Déu moltes vegades se serveix d’una amistat autèntica per dur a terme la seva obra salvadora», com afirma Mons. Fernando Ocáriz.
Què és això de “santificar l'estudi”?
La santificació del treball, de l'estudi, és central a l'ensenyament de sant Josepmaria. Però, en què consisteix concretament? Com es fa i què s'aconsegueix?
Vocació: Déu em vol feliç
L'itinerari pel qual s'arriba a conèixer quin és, en concret, el contingut, les implicacions i les conseqüències de la pròpia vocació és sempre una cosa íntima i, encara que es percebi amb gran claredat, és en certa manera inefable, perquè inefables són sempre els camins de Déu.
Camí cap al centenari (4): La cooperació del treball humà al projecte de Déu sobre el món
Quart article de la sèrie “Camí al Centenari”. Aquest article presenta la visió de sant Josepmaria sobre el treball com a participació en l’obra creadora de Déu, en continuïtat amb la tradició bíblica i el Magisteri. Lluny de ser una tasca merament instrumental i extrínseca, el treball és una col·laboració activa en el perfeccionament del món creat.
Una aigua que dona vida: L’aigua beneita
El costum de l’aigua beneita és un signe sacramental que recorda el Baptisme i ajuda a santificar la vida quotidiana. Quan el cristià s’hi senya en entrar a l’església o en finalitzar el dia, expressa el seu desig de purificació i protecció espiritual, confiant en la gràcia de Déu.
Ves, i tu fes igual (V): Fills agraïts
La relació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra són les tres relacions fonamentals de l’home que proposen els relats de la creació del Gènesi. A partir d’aquests, l’Església convida els cristians a modelar les realitats socials i la cura de la creació i a promoure el bé comú.
Combat, proximitat, missió (12) «Construir sobre pedra» El pla de vida (II)
El camí que recorrem al costat de Déu està marcat tant per temps de bonança com per dificultats i fatigues. Les pràctiques cristianes, que donen forma al pla de vida, ens impulsen i ofereixen seguretat en aquesta aventura. Sobretot, ens ajuden a redescobrir que el Senyor sempre és al nostre costat.
La tertúlia: Sabor de primitiva cristiandat
La tertúlia és aquell moment del dia o de la setmana en què les persones de l’Opus Dei experimenten la pertinença comuna al poble de Déu que és l’Església i a aquesta part que és l’Obra: els recorden que formen part d’una família i els fa guanyar en desitjos d’arribar a totes les ànimes.
Ves, i tu fes igual (IV): cridats a escoltar
En un món on la comunicació és un valor en alça, a l’abast d’un clic, el veritable diàleg pot ser cada vegada més difícil d’aconseguir. També en això els cristians tenim l’exemple de Jesús, que surt a trobar els qui pensen diferent i acull les persones per sobre de desacords o errors.
Combat, proximitat, missió (11) «A casa, fent camí... en qualsevol moment» El pla de vida (I)
El pla de vida espiritual, més que un «sistema», és el compromís amb una relació: la d'un fill amb el seu Pare. I aquesta relació és el nucli de la santedat.