Agregades i agregats: Arrels profundes, altes branques
La vocació a l’Opus Dei com a agregada i agregat: un camp il·limitat de possibilitats.
Molt humans, molt divins (XIX): Per donar el millor de cadascú
Les virtuts fan brillar la nostra personalitat i ens fan flexibles per descobrir el bé en les diverses situacions quotidianes.
La porta de la humilitat
«Veniu a mi (...), que soc benèvol i humil de cor». Déu s’ha fet petit, perquè puguem ser grans, amb la grandesa veritable: la humilitat de cor.
La caritat cristiana en la manera de parlar
Murmurar, criticar o difondre rumors pot ser una ocasió per faltar greument a la caritat. Aquest article es fa ressò de la invitació de Papa Francesc a no parlar l’“idioma de la hipocresia”.
El tapís del matrimoni: temps i dedicació
El matrimoni és una cursa de fons que necessita la perseverança per aconseguir que l’altra persona arribi a la seva plenitud com a dona o com a home, és a dir, per fer-la feliç. Text editorial amb alguns consells per aconseguir-ho.
Com en una pel·lícula: Cors de foc
L’espectacular escena de la Pentecosta inicia la vida pública de l’Església. I, amb aquesta, ens mostra al seu Cap, Pere, en un discurs que reflecteix l’amor que sent per Jesucrist i per les ànimes.
Molt humans, molt divins (XVIII): llibertat interior, o l’alegria de ser qui ets
Trobar el centre en l’amor de Déu... és tot el que necessita la nostra llibertat per convertir-nos en persones úniques, felices, que no es canviarien per ningú.
Com en una pel·lícula: «Abraçar la condició de fills»
Jesús explica la força de l’amor diví utilitzant una imatge amb un inici sorprenent: dos fills que menyspreen el seu pare. Un, se n’allunya i trenca tot vincle familiar; l’altre, viu amb ell, però amb el cor en la recompensa. Només quan comencin a redescobrir la seva veritat més íntima es disposaran a acollir la felicitat que busquen.
Molt humans, molt divins (XVII): la delicada força de la confiança
La confiança descobreix les potencialitats que s’amaguen a l’interior de cadascú. Ens fa créixer de manera natural, harmoniosa. Ens fa capaços de més.
Com en una pel·lícula: «Cercadors de Déu»
Els mags van deixar enrere moltes coses per buscar el Rei dels jueus: llar, amics, les seves seguretats... Però el desig interior que els va portar a posar-se en marxa va acabar en un gest amb què manifestaven l’única cosa important de la seva vida: «es prostraren a terra i el van adorar» (Mt 2, 11).