Micha Hollestelle és llicenciat en Ciències Socials i màster en Ajuda al Desenvolupament. Actualment treballa a Johannesburg com a consultor de Pau i Desenvolupament. Interrogat sobre què significava per ell ser catòlic en la vida ordinària, explica com va trobar en la doctrina social de l'Església Catòlica inspiració per al seu treball. 

Després de citar l’encíclica Pacem in Terris de Joan XXIII i a Joan Pau II, i fer referència a la missió del laic segons el Vaticà II assenyala: “És sorprenent que l'Opus Dei, una prelatura, des del principi s’anticipés a la teologia del laïcat" [1].

“El graó perdut entre ser catòlic i comportar-se com a catòlic és un pensament central de la coneguda prelatura de l'Opus Dei. L'Opus Dei (Obra de Déu) va ser fundat el 1928, més de 35 anys abans del Concili Vaticà II amb "l’únic fi que homes i dones de totes les races i classes socials enmig de les realitats i circumstàncies normals estimin i serveixin Déu i als demés en i a través del seu treball”[2].

“La missió de l'Opus Dei –continua- és difondre el missatge que en el treball i en les circumstàncies normals de la vida es pot trobar Déu, servir el proïsme i millorar la societat. Josepmaria Escrivà, fundador de l'Opus Dei, era clar en la seva opinió que un catòlic no pot viure una doble vida. L'interior ha de ser manifestat en la vida familiar, professional i en la societat" [3].

“Aquesta forma de pensar no només envia el catòlic al món amb una missió, sinó que en realitzar-la el capacita per acostar-se cada vegada més a Déu, per ser més sant. En el pensament d’Escrivà la santedat ocupa un lloc central, o millor dit, la lluita per aconseguir-la. Però això és més senzill de dir que de fer. No és ni més ni menys que viure, treballar i actuar com ho va fer Crist, ser un apòstol de debò [4]. Per a Escrivà l’apostolat del laic no és només un deure, sinó quelcom que val la pena, és una lloança a Déu. Més encara, així veu l’evangelització. Treballant amb gent en l’esperit de Crist, en posar en pràctica la Seva paraula en la realitat de cada dia, ajudem altres a acostar-se a Déu. Només quan tu vius bé segons l'Evangeli, veuran els altres les obres del Senyor: veure el bé, arrossega a fer el bé”.

“El que a mi m’atreu especialment, en la qual cosa realment crec, és en la relació del treball profà amb la santedat. Una bona explicació del que implica per al treball quotidià santificar-se es llegeix en una recent entrevista amb una persona de l'Opus Dei: "Abans de ser de l'Opus Dei treballava a la bugaderia del meu pare. En aquesta època, quan rebia una brusa amb taques petites no en donava importància i les deixava com estaven.... però ara no faig el treball només per al meu client, ho estic fent per a Déu, i ara que veig les coses amb ulls d’eternitat, veig que tot té importància"[5].

“Això és la posada en pràctica del nostre deure ser testimonis de la veritat complint les nostres obligacions respecte als altres. Alhora, aquesta forma d’actuar és reconèixer les famoses paraules que el Fill de l'Home pronunciarà el dia del Judici Final: " Ja us dic jo que en la mesura en què ho vau fer a un d'aquests germans meus tan petits, a mi m'ho féreu "[6].

Del llibre: Onderstroom; wij zijn de tijden editat per Katholiek Netwerk i KRO 

[1] Joan Pau II, 1979, en: https://escrivaworks.nl//doc/het_opus_dei 

[2] https://nl.wikipedia.org/wiki/Opus_Dei 

[3] www.opusde.nl/art.php=12030 

[4] Josepmaria Escrivà, Forja

[5] John L. Allen. Opus Dei: Una visión objetiva de la realidad y los mitos de la fuerza más polémica dentro de la Iglesia católica, Editorial Planeta,2006

[6] Mt 25, 40.