El llibre narra com la trobada d’Encarnita Ortega, quan tenia 21 anys, amb sant Josepmaria Escrivà, canvià la seva vida. Arran d’aquest succés, va descobrir la seva vocació a l’Opus Dei, institució que en aquell moment -era l’any 1941- comptava amb molt pocs membres. Encarnita Ortega va promoure els primers projectes apostòlics a Espanya i aviat va viatjar a Roma per començar el treball de l’Obra a la capital italiana.

Va ser la primera Directora de l’Assessoria Central, orgue de govern per a les dones de l’Opus Dei; durant aquells anys va viure molt a prop del Fundador i va impulsar el desenvolupament dels apostolats de les dones de la Prelatura als cinc continents. El 1961 va tornar a Espanya; després de una estada a Barcelona i Oviedo, va viure a Valladolid fins la seva mort, el desembre de 1995.

Els testimonis recollits en el llibre reflecteixen la importància que van tenir a la seva vida les ensenyances de sant Josepmaria; d’ell va aprendre, entre d’altres aspectes, el valor de cada persona, sense atendre a edats, creences o condició social; la primacia de l’oració; la importància de l’amor als malalts; i, sobretot, la necessitat de viure amb optimisme i alegria les circumstàncies de la vida ordinària, que poden convertir-se en ocasió de tracte amb Déu i de servei als altres.

La galeria de personatges entrevistats en el llibre és molt variada; des de joves que s’enfronten als seus estudis universitaris, fins persones que pateixen una malaltia greu, passant per professionals de la moda, un camp que interessava a Encarnita perquè apreciava en ell una manera d’afavorir la dignitat personal.

Al fil dels records dels qui la van tractar es dibuixa la personalitat d’una dona que, com resumeix un dels testimonis, va ser "una excel·lent amiga i una excepcional cristiana".

El llibre ha estat escrit per Maite del Riego, llicenciada en Filologia, que durant diversos anys va conviure i va treballar a prop d’Encarnita Ortega.