Cal confessar-se amb un capellà? De què serveix la pregària? Tenim un altre fill, o mantenim la qualitat de vida? És lícita la clonació? Haig d'obeir el Papa en tot? L'autor dels "Itinerarios de vida cristiana" no n'eludeix cap, d'aquestes preguntes, i se'n fa moltes més, de les que tenen al cap tants i tants fidels cristians del carrer que cerquen respostes per a la seva vida cristiana. El llibre l'ha publicat Planeta, a la col·lecció "Testimonio".

"Fills de Déu. Ho som, i així ho proclama l'Evangeli, encara que malauradament no són pocs els que ho ignoren." Així comença el llibre del prelat de l'Opus Dei, que té dinou capítols i 263 pàgines.

"Cap criatura humana ha hagut de caminar sola al llarg de la història, perquè Déu ha estat sempre al costat dels seus fills", també en les etapes més dolorores i difícils. "Si contemplem la creu, ens sentim acompanyats. Déu no és pas, ni ho serà mai, un Déu indiferent al nostre dolor, sinó un Déu que l'ha assumit en Jesucrist i l'ha fet seu". Si es veu així, el patiment ja "no és un càstig, sinó un camí de salvació i de divinització", afirma l'autor en el capítol dedicat al sofriment.

Altres qüestions que tracta el llibre són la Trinitat, la Mare de Déu, l'Església, el perdó, la paternitat, la mort, el sentit del temps, la caritat, la santificació de la feina, l'alegria cristiana...

Com ha escrit fa poc Cristóbal Sàrrias, S.J., a "Catalunya Cristiana" (18/X/01), l'actual prelat de l'Opus Dei, "bon coneixedor del beat Josepmaria Escrivà, ha escrit unes boniques pàgines que, d'alguna manera, són un reflex d'aquell ja llunyà 'Camí' que va escriure el fundador de l'Obra". I conclou que mons. Echevarría fa, en el seu llibre, "un programa excel·lent per seguir el Senyor".