[Oferim part de la crònica de l’excursió oferida per l’Associació d’Amics dels Camins de Pallerols a Andorra, que es pot consultar a www.pallerols-andorra.org . Aquesta iniciativa treballa per la recuperació d’aquests itineraris i per la promoció del coneixement sobre la geografia, la història i les tradicions de la zona.]
Varen fer el següent recorregut:
- El Prelat arribà de bon matí a Oliana procedent del Santuari de la Mare de Déu de Torreciutat, a Barbastre, on havia arribat el dia abans per participar en la Jornada Mariana de la Família que tingué lloc el dissabte 8 de setembre. El primer que visitaren fou l’Espluga de les Vaques, al Barranc de la Ribalera [enllaç a la fotografia] , a on el dia 28 de novembre de 1937 sant Josepmaria va celebrar l’última missa en terra catalana, abans de celebrar-la de nou el dia 3 de desembre a les Escaldes, Andorra. Anaren en dos cotxes tot terreny des d’Oliana a Santpou i d’aquí a peu a la Ribalera. Mons. Echevarría va besar l’altar de pedra que hi hem col·locat i es va endur unes petites pedres de record cap a Roma. Es van llegir uns paràgrafs dels documents històrics que descriuen aquells esdeveniments.
- Després de la Ribalera, anaren a la Cabana de Sant Rafel i a la Bassa, dins el terme de Pallerols [enllaç a la fotografia] , que sant Josepmaria va fer servir els cinc dies anteriors a que s’iniciés la travessa per les muntanyes cap Andorra. Tornaren a llegir els documents històrics i el Prelat resà dues oracions -a sant Josepmaria i a Mons. Álvaro del Portillo, primer successor del sant i que està en procés de beatificació-, demanant pels fidels de la Prelatura d’arreu del món i pels seus apostolats.
- De la Bassa continuaren a Pallerols [enllaç a la fotografia]. Entraren a l’església i resaren a la Mare de Déu del Roser, recordant els esdeveniments del dia 22 de novembre de 1937 i l’episodi de la trobada de la rosa [enllaç a la fotografia] , que tan confortà a sant Josepmaria després d’una nit d’angoixa per saber quina era en aquells moments la voluntat de Déu per a ell. A continuació visitaren el Rebost (el “forn” en deien els expedicionaris de 1937), llegint també part dels documents històrics que recorden la dolorosa nit passada en aquest recinte.
- Després de dinar del que portaven, feren mitja hora d’oració a l’església [enllaç a la fotografia] , que dirigí el mateix Prelat amb veu alta, recordant aquells moments històrics viscuts a Pallerols i la necessitat prioritària de la oració i de la pregària en la vida del cristià. Va glossar la idea de què si a l’any 1937 van poder superar tantes dificultats, interiors i exteriors, va ser perquè resaven contínuament. També ara ens és necessari aquesta oració contínua per superar tots els obstacles que se’ns presentin per arribar a la santedat i fer un fecund apostolat.
- Acabada l’estona d’oració anaren a la Casa del Corb [enllaç a la fotografia] , amb els cotxes tot terreny fins on es podia i a peu, vorejant tota la roca del Corb, fins arribar a la casa, a on hi llegiren alguns documents històrics tot recordant els moments viscuts per sant Josepmaria l’any 1937.
- Cap a les 19,30 se’n tornaren a Torreciutat.
El Prelat va voler resar les quatre parts del Rosari al llarg de tota visita als llocs per on va passar sant Josepmaria. Aquesta visita ha impressionat molt al Prelat que va manifestar repetides vegades el seu agraïment i gaudi per haver pogut seguir les petjades del fundador de l’Opus Dei. Aquest agraïment el va fer extensiu a tanta gent d’aquestes contrades i d’arreu de Catalunya que ha col·laborat en els treballs de recuperació de camins i de restauració d’edificis.
A continuació transcrivim la part final d’una carta que amb data 1 d’octubre ha dirigit a tots els fidels de l’Opus Dei i que fa referència a aquesta visita:
“També vaig participar en un breu trajecte per alguns dels llocs que va recórrer sant Josepmaria, el novembre de 1937, durant el pas dels Pirineus. Van ser pocs quilòmetres - per descomptat, sense les dificultats enormes que van trobar llavors el nostre fundador i els que l’acompanyaven -, però em vaig omplir d'alegria i d'agraïment al Senyor, considerant un vegada més l'heroisme del nostre Pare. Seguint-ne els passos, era molt fàcil vibrar amb els mateixos afanys, i recordar-vos a cadascuna, a cadascú. En aquells moments de grans penalitats, sant Josepmaria no pensava en si mateix, sinó en les seves filles i fills, en les ànimes que podrien caminar per sendes de vida eterna, si personalment es mantenia fidel a la missió que el Senyor li havia confiat. Se'm va aguditzar aquest pensament, amb especial claredat, quan ens vam detenir al lloc que ocupava la cabanya de sant Rafael, als boscos de la Baronia de Rialb, on van acampar durant uns dies, abans d'emprendre les marxes nocturnes. Resulta impressionant: es trobaven assetjats per tot tipus de perills i, no obstant això, precisament en aquestes circumstàncies extraordinàries, sant Josepmaria va establir un horari en què hi havia temps per a tot: per a les pràctiques de pietat, per a la formació i l'estudi... No és un exemple magnífic per a nosaltres, ara i en el temps futurs? Hi resàrem per les tasques de sant Miquel, de sant Gabriel i de sant Rafael: per l'apostolat que els fidels de la Prelatura realitzen en servei de l'Església. També, amb vosaltres, resàrem els Precs de l'Obra al lloc on el nostre fundador va trobar la rosa de fusta. Resultava molt fàcil desgranar cada petició, amb l'atenció amb què el nostre Pare va anar prenent-les de les oracions de la tradició cristiana. Desitjava que les repetíssim diàriament amb devoció, vivint-les!” Trobareu la carta sencera clicant aquí
