Amb la cloenda de l'Any Sant de la Misericòrdia, l'agraïment és un sentir que uneix tota l'Església. En primer lloc, gratitud filial a la Santíssima Trinitat, que ha dispensat els seus dons per fer-nos experimentar l'amor infinit de Déu per cada home i per cada dona, per cadascú de nosaltres. I unió d'intencions també amb el Papa Francesc, que ha convocat aquest jubileu per ressaltar més aquest aspecte fonamental de la fe -que Déu és un Pare immensament bo-, i recordar-nos que el camí de la nostra felicitat passa per ser dispensadors de misericòrdia.

Perquè el nostre agraïment sigui plenament sincer, ha d'anar unit al desig profund de millora personal

Perquè el nostre agraïment sigui plenament sincer, ha d'estar unit al desig profund de millora personal. En efecte, qui ha experimentat la misericòrdia -acudint al sagrament de la confessió, recollint-se en pregària, travessant una porta santa o acceptant l'ajuda d'un germà- és cridat a comunicar-ho, assolint la seva vida de misericòrdia vers els altres.

Aquest jubileu ha de deixar una empremta seriosa en la nostra ànima, i ho farà si acreixem els nostres desitjos de santedat, si augmentem la freqüència als sagraments i millorem el nostre caràcter. En definitiva, és una oportunitat per ajudar-nos a fer un pas més vers aquesta imatge del Crist que d'altres han de divisar en la nostra vida.

En molts llocs del món on ja no se sent el ressò de l'Evangeli, els cristians ens enfrontem al repte de la primera evangelització. "On és el vostre Déu?", ens demanaran. I ho descobriran en les nostres obres: en la pregària per qui ens ofen, en la cura pel desvalgut, en l'afecte cap a qui està tancat en els vicis, en el consol que oferim a qui viu sol, en el perdó que proposem allà on la societat només parla de justícia, en la coherència cristiana del nostre caminar ordinari, cada dia, a la feina, a la família ... Obrant així, també nosaltres augmentarem la pròpia intimitat amb Déu, perquè actuant en el seu nom el coneixerem millor i ens identificarem amb Ell.

L'existència ordinària ens ofereix múltiples ocasions de misericòrdia: la llar, la professió, els amics, el trànsit de la ciutat, el tracte amb desconeguts...

“Si vols trobar Déu, cerca'l on Ell s'amaga: en els necessitats, en els malalts, en els famolencs, en els empresonats", ha aconsellat recentment el Papa Francesc. Faríem petit el nostre món si neguéssim el tracte a qui ens desagrada, a qui és diferent, a qui ens podria treure temps... Tota persona és Crist que passa al nostre costat, com li agradava considerar a sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei.

Efectivament, l'existència ordinària ens ofereix múltiples ocasions de misericòrdia: la llar, la professió, els amics, el trànsit de la ciutat, el tracte amb desconeguts... Sant Josepmaria no es cansava d'aconsellar que preguem fins i tot per les persones amb les quals ens creuem pel carrer; així, l'ànima es troba sempre disposada per atendre altri sempre que sigui necessari.

La misericòrdia és Amor que s'aboca sobre les necessitats dels altres i ens convida a girar els ulls vers la Mare de Déu. Ella ens ensenyarà a ser compassius i a acollir la misericòrdia del Pare per sentir-nos més germans dels nostres germans.

Xavier Echevarría, prelat de l'Opus Dei