Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!

Ja han passat tres mesos des que el Papa va convidar, com a preparació per al pròxim Jubileu, a redescobrir el gran valor i l’absoluta necessitat de la pregària a la vida personal, a la vida de l’Església i al món (Àngelus, 21.I.2024).

Es tracta d’un redescobriment que, amb la gràcia de Déu, podem fer cada dia de maneres diferents. De vegades, tornarem a descobrir la mirada del Senyor, que ens porta a una contemplació sense paraules, que procedeix de l’amor. En altres moments, la pregària ens presentarà més el seu aspecte d’esforç personal i de combat contra tot allò que ens pugui distreure del Senyor. Sovint, el diàleg amb Déu s’expressarà en aquelles pregàries vocals que vam aprendre en la nostra infantesa i que fan que tinguem una actitud constant d’adoració i de petició.

En qualsevol cas, totes aquestes maneres de resar estaran alimentades per un mateix esperit, com assenyalava sant Josepmaria: Goso assegurar, sense por d’equivocar-me, que hi ha moltes, infinites maneres de pregar, podria dir. Però jo voldria per a tots nosaltres l’autèntica oració dels fills de Déu (Amics de Déu, núm. 243). La consciència de la nostra filiació divina ens ajudarà a resar sempre amb la confiança i la senzillesa dels petits.

M’agradaria insistir-vos especialment en la pregària de petició. Hi ha moltes coses per les quals resar, com us he anat repetint durant els últims mesos: la pau al món, l’Església, l’Obra. És un misteri que Déu compti amb nosaltres perquè li demanem coses. Però no és perquè ell ho necessiti, sinó perquè el mer fet de demanar és ja un bé per a nosaltres, ja que així estem reconeixent que sols no podem i ens disposem a acollir la gràcia divina. En aquest sentit, us demano de nou que continueu resant pel treball relatiu a l’adequació dels estatuts. Com acostumo a dir, anirà bé, perquè omnia in bonum, però si resem més, anirà millor.

Amb tot l’afecte us beneeix

El vostre Pare

Roma, 20 d’abril de 2024