MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC

PER A LA III JORNADA MUNDIAL DELS AVIS I DE LA GENT GRAN

(23 de juliol de 2023)

«L’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació» (Lc 1,50).

Benvolguts germans i germanes,

«L’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació» (Lc 1,50): aquest és el tema de la III Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran. És un tema que ens torna a portar a aquella trobada beneïda entre la jove Maria i la seva parenta gran Elisabet (cf.  Lc 1,39-56). Aquesta, plena de l’Esperit Sant, s’adreça a la Mare de Déu amb les paraules que, a distància de mil·lennis, compassen la nostra pregària quotidiana: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes» (v. 42). I l’Esperit Sant, que ja ha baixat sobre Maria, la impulsa a respondre amb el Magníficat, en el que proclama que l’amor del Senyor s’estén de generació en generació. L’Esperit Sant beneeix i acompanya cada encontre fecund entre generacions diferents, entre avis i nets, entre joves i grans. Efectivament, Déu desitja que, com va fer Maria amb Elisabet, els joves alegrin el cor de la gent gran, i que adquireixin saviesa de les seves vivències. Però, sobretot, el Senyor desitja que no deixem sols els ancians, que no els releguem als marges de la vida, com per desgràcia passa sovint.

És bonica, aquest any, la proximitat entre la celebració de la Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran i la de la Joventut; ambdues tenen com a tema la “pressa” de Maria per anar a visitar Elisabet (cf. v. 39), i d’aquesta manera ens porten a reflexionar sobre el vincle entre els joves i la gent gran. El Senyor espera que els joves, en trobar-se amb els ancians, acullin la crida a custodiar la memòria i reconeguin, gràcies a ells, el do de pertànyer a una història més gran. L’amistat amb una persona gran ajuda el jove a no reduir la vida al present i a recordar que no tot depèn de les seves capacitats. Per als més grans, en canvi, la presència d’un jove els dona l’esperança que tot el que han viscut no es perdrà i que els seus somnis es poden realitzar. En definitiva, la visita de Maria a Elisabet i la consciència que l’amor del Senyor es transmet d’una generació a l’altra revelen que no podem avançar —i molt menys salvar-nos— sols i que la intervenció de Déu es manifesta sempre en el conjunt, en la història d’un poble. És Maria mateixa qui ho diu en el Magnificat, exultant en Déu que ha obrat meravelles noves i sorprenents, fidel a la promesa feta a Abraham (cf. vv. 51-55).

Per a acollir millor l’estil d’obrar de Déu, recordem que el temps s’ha de viure en la seva plenitud, perquè les realitats més grans i els somnis més bonics no es realitzen en un moment, sinó a través d’un creixement i una maduració; en camí, en diàleg, en relació. Per això, qui es concentra només en allò immediat, en aconseguir beneficis per a si mateix ràpidament i àvidament, en tenir-ho “tot i de seguida”, perd de vista l’obrar de Déu. El seu projecte d’amor, per contra, travessa el passat, el present i el futur, abraça i posa en comunicació les generacions. És un projecte que va més enllà de nosaltres mateixos, però en el que cadascú de nosaltres és important, i sobretot està cridat a anar més enllà. Per als més joves es tracta d’anar més enllà d’aquesta immediatesa en què ens confina la realitat virtual, la qual moltes vegades distreu de l’acció concreta; en el cas de les persones més grans es tracta de no posar èmfasi en les forces que decauen i de no lamentar-se per les ocasions perdudes. Mirem endavant! Deixem-nos plasmar per la gràcia de Déu que, de generació en generació, ens allibera de l’immobilisme en l’obrar i dels remordiments del passat!

En la trobada entre Maria i Elisabet, entre joves i grans, Déu ens dona el seu futur. El camí de Maria i l’acollida d’Elisabet obren les portes a la manifestació de la salvació. A través de la seva abraçada, la misericòrdia de Déu irromp amb una joiosa mansuetud en la història humana. Voldria doncs convidar-vos a pensar en aquell encontre, més encara, a tancar els ulls i a imaginar, com en una fotografia, aquella abraçada entre la jove Mare de Déu i la mare anciana de sant Joan Baptista; a representar-la en la ment i a visualitzar-la en el cor, per a fixar-la en l’ànima com una lluminosa icona interior.

I us convido a més a passar de la imaginació a la realització d’un gest concret per a abraçar els avis i la gent gran. No els deixem sols, la seva presència en les famílies i en les comunitats és valuosa, ens dona la consciència de compartir la mateixa herència i de formar part d’un poble en el qual es conserven les arrels. Sí, són els ancians els qui ens transmeten la pertinença al Poble sant de Déu. Tant l’Església com la societat els necessita. Ells lliuren al present un passat necessari per a construir el futur. Honorem-los, no ens privem de la seva companyia i no els privem de la nostra; no permetem que siguin descartats!

La Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran vol ser un petit i delicat signe d’esperança per a ells i per a tota l’Església. Renovo per això la meva invitació a tothom —diòcesis, parròquies, associacions i comunitats— a celebrar aquesta Jornada, posant al centre l’alegria desbordant d’una renovada trobada entre joves i grans. A vosaltres, joves, que us esteu preparant per a anar a Lisboa o que viureu la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) en els vostres llocs d’origen, vull dir-vos: abans de posar-vos en camí aneu a visitar els vostres avis, feu una visita a una persona gran que estigui sola! La seva pregària us protegirà i portareu al cor la benedicció d’aquell encontre. A vosaltres, gent gran, us demano que acompanyeu amb la pregària els joves que celebraran la JMJ. Aquests nois i noies són la resposta de Déu a les vostres peticions, el fruit del qual vau sembrar, el signe que Déu no abandona el seu poble, sinó que sempre el rejoveneix amb la fantasia de l’Esperit Sant.

Benvolguts avis, benvolguts germans i germanes grans, que la benedicció de l’abraçada entre Maria i Elisabet us arribi i ompli de pau els vostres cors. Us beneeixo amb afecte. I vosaltres, si us plau, pregueu per mi.

Roma, Sant Joan del Laterà, 31 de maig de 2023, Festa de la Visitació de la Benaurada Verge Maria.