El primer cop que vaig sentir parlar de Josepmaria Escrivà fou durant els meus estudis universitaris. En aquella època, rebia classes de Catecisme preparant-me per rebre el baptisme. Han passat més de dotze anys des d’aleshores.

Els seus ensenyaments són una invitació a viure de fe. Lluitar per aconseguir la santedat és senzill: es tracta de fer bé el nostre propi treball, de complir a consciència els nostres deures i responsabilitats i fer de tot una ofrena a Déu.

Sant Josepmaria m’ha ensenyat com resar, com tenir amistat íntima amb Jesucrist. A Amics de Déu ens diu: No és cristià pensar en l’amistat divina exclusivament com en un recurs extrem. (...) Són constantment per a aquells qui estimem les paraules, els desigs, els pensaments: hi ha com una presència contínua. Així mateix, doncs, amb Déu.

En les meves relacions amb els altres, especialment amb el meu marit i les meves filles, em recorda que he de ser generosa i estar disposada a fer sacrificis que ningú noti. Estic segura que si els ofereixo amb amor seran molt apreciats per Déu.