Nota explicativa
«T’he estimat» (Ap 3, 9). Així comença l'Exhortació apostòlica Dilexi te, del Papa Lleó XIV, que se centra en l'amor incondicional envers els pobres i recull un projecte heretat del Papa Francesc. El títol evoca la veu de Crist que es dirigeix a la comunitat cristiana i convida a redescobrir el vincle inseparable entre la fe i la proximitat amb els pobres.
Enllaç a l'Exhortació apostòlica «Dilexi Te» del Sant Pare Lleó XIV sobre l'amor als pobres
El primer capítol s'atura en el sentit cristià de l'atenció als pobres, recordant que no és un acte de filantropia, sinó una expressió essencial de la fe. Convida a escoltar el “crit dels pobres” i a reconèixer les diverses formes de pobresa —material, moral i espiritual— que interpel·len la consciència cristiana.
El segon capítol explica l'opció preferencial de Déu pels pobres com una expressió de la seva misericòrdia. Presenta Crist com a model de proximitat i servei, i recorda que l'amor al proïsme és inseparable de l'amor a Déu, essent les obres de misericòrdia criteri del judici final.
El tercer capítol repassa la història de l'Església en el servei als necessitats. Mostra una continuïtat de caritat i entrega que ha sostingut la vida cristiana al llarg dels segles.
El quart capítol analitza la projecció social d'aquest compromís, destacant la Doctrina Social de l'Església i l'impuls del Concili Vaticà II. Denuncia les estructures que generen desigualtat i proposa valorar l'experiència i saviesa dels pobres com un do per a tota la comunitat eclesial.
El cinquè capítol conclou amb una crida a la conversió personal i comunitària. Recorda que la cura dels pobres és una tasca permanent i quotidiana, i que els gestos concrets d'ajuda i proximitat —per petits que siguin— són expressió viva de l'Evangeli en el món actual.
Índex
- Capítol primer: Algunes paraules indispensables
- Capítol segon: Déu opta pels pobres
- Capítol tercer: Una Església per als pobres
- Capítol quart: Una història que continua
- Capítol cinquè: Un desafiament permanent