Fem un resum de les principals qüestions que el papa Francesc tracta en l’entrevista que va concedir al director de la revista La Civiltà Cattolica i ara ha estat publicada en català per Documents d’Església.
1.-Humilitat
“Sóc un pecador en qui el Senyor ha fixat la mirada. Sóc algú que ha estat mirat per el Senyor. (...) El meu govern com a jesuïta, a l’inici pecava de molts defectes. (...) Era un provincial encara molt jove. (...) La meva forma autoritària i ràpida de prendre decisions m’ha portat problemes seriosos i a ser acusat d’ultraconservador. (...) Però mai he estat de dretes. Va ser la meva forma de prendre decisions que em va crear problemes. (...) Amb el temps he après moltes coses. El Senyor ha permès aquesta pedagogia de govern tot i que hagi estat mitjançant els meus defectes i els meus pecats.”
2.-Decisions
“Crec que consultar és molt important. Els consistoris i els sínodes, per exemple, són llocs importants per aconseguir que la consulta esdevingui verdadera i activa. El que fa falta es donar-los una forma menys rígida. Desitjo que siguin consultes reals, no formals. (...) Jo desconfio de les decisions preses de manera improvisada. (...) Cal esperar, valorar internament, prendre’s el temps necessari.”
3.-L’Església
“Veig amb claredat que allò que l’Església necessitat amb urgència és una capacitat de guarir ferides i donar escalf als cors dels fidels, proximitat. Veig l’Església com un hospital de campanya després d’una batalla. Guarir ferides, guarir ferides... I cal començar per allò més bàsic. (...) L’Església de vegades s’ha deixat embolcallar en petites coses, en petits preceptes. Quan el més important és el primer anunci: Jesucrist t’ha salvat!. (...) La primera reforma ha de ser la de les actituds. (...) El poble de Déu necessita pastors no funcionaris ‘clergues de despatx’.”
4.-Evangelització
“Hem d’anunciar l’Evangeli a tot arreu, predicant la bona noticia del Regne i guarint, també amb la nostra predicació, tots tipus de ferida i qualsevol malaltia. (...) La religió té dret a expressar les seves pròpies opinions al servei de les persones, però Déu en la Creació ens ha fet lliures: no és possible una ingerència espiritual en la vida personal. (...) Cal tenir en compte sempre la persona. En aquesta vida Déu acompanya les persones i es el nostre deure acompanyar-les a partir de la seva condició. Cal acompanyar amb misericòrdia. (...) La proposta evangèlica ha de ser més senzilla, més profunda i irradiant. Tan sols d’aquesta proposta sorgeixen les conseqüències morals.”
5.-Confessió
“Que –en ella- s’avalua cas a cas, que es pot discernir què és el millor per a una persona que cerca Déu i la seva gràcia. El confessionari no és una sala de tortura sinó el lloc de misericòrdia on el Senyor ens empeny a fer el millor que puguem.”
6.-L’important
“No podem seguir insistint només en qüestions referents a l’avortament, matrimoni homosexual o l’ús de preservatius. Es impossible. (...) Ja coneixem l’opinió de l’Església i jo sóc fill de l’Església, però no cal parlar tota l’estona d’aquestes coses.”
7.-Religiosos
“Són profetes. Són els qui escolliren una manera de seguir Jesús que imita la seva obediència al Pare a la pobresa, la vida de comunitat i la castedat. (...) Són cridats especialment a ser profetes que donen testimoniatge de com és viu Jesús en aquest món i anuncien com serà el Regne de Déu quan arribi a la seva perfecció.”
8.-La dona
“Cal ampliar els espais per a una presència femenina més incisiva en l’Església. En fa por la solució del ‘masclisme amb faldilles’ perquè la dona té una estructura diferent a l’home. (...) La dona es imprescindible per a l’Església. (...) Cal treballar més fins elaborar una teologia profunda de la dona. Només després podrem reflexionar millor sobre la seva funció dins l’Església. En els llocs on es prenen decisions importants és necessari el geni femení.
9.-El Vaticà II
“El Vaticà II va suposar una relectura de l’Evangeli a la llum de la cultura contemporània. Va produir un moviment de renovació que ve senzillament del mateix evangeli. Els fruits són molts grans.”
10.-Trobar a Déu
“No és un eureka empíric. (...) Els sentits capaços de percebre Déu són aquells que sant Ignasi anomenava sentits espirituals. Cal una actitud contemplativa, és el sentiment del qui va pel camí bo de la comprensió i l’efecte davant les coses i les situacions.”
11.-Esperança
“No m’agrada la paraula optimisme perquè expressa actitud psicològica. M’agrada més emprar la paraula esperança. (...) L’esperança cristiana es una virtut teologal i en definitiva un regal de Déu que hom no pot reduir a un optimisme merament humà. Déu no defrauda l’esperança ni pot trair-se a si mateix. Déu és tot promesa.”
12.-Creativitat
“Estimo moltíssim a Dostoyesvski i Hölderlin. (...) Manzoni me ha donat molt (...) En pintura admiro a Caravaggio: les seves pintures em parlen (...) En música estimo a Mozart I després les passions de Bach. (...) Hauríem de parlar cine, La Strada de Fellini es potser la pel·lícula que més m’ha agradat. En general puc dir que m’agraden els artistes tràgics especialment els més clàssics. (...) Un jesuïta ha de ser creatiu”.
L’entrevista del Papa: “Busquem ser una Església que troba camins nous”
Us oferim aquí l’enllaç a l’entrevista íntegra que el papa Francesc va concedir a Antonio Spadaro i que es va publicar simultàniament a 16 revistes de la Companyia de Jesús d’arreu del món el 19 de setembre de 2013. El text és una traducció des de l’original italià realitzada pel monjo de Montserrat Bernabé Dalmau, director de Documents d’Església , una revista quinzenal de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i que hem trobat a Catalunya Religió.
