L'Església, en la litúrgia, gosa cantar amb alegria el Misteri de la Creu de Crist. El dolor no cancel·la l'alegria, si es viu unit al lliurament de Jesucrist per la nostra salvació. L'alegria s'agosta per l'egoisme del pecat, per l'oblit d'estimar Déu i estimar els altres, juntament amb la manca de penediment. Qui viu dominat per un ambient on el principal és el culte de la bona imatge, de l’èxit, del poder, es deprimeix davant un fracàs, davant una ensopegada econòmica, fins i tot davant unes arrugues a la cara. Per descomptat, l'alegria, per a un cristià, no està lligada a una presumpta impecabilitat, que no existeix, sinó a la disponibilitat per demanar perdó, per penedir-nos. És l'alegria del fill pròdig. Cada vegada comprenc millor que el beat Josepmaria Escrivà anomenés el sagrament de la Penitència «el sagrament de l'alegria».

Agència de Notícies Zenit, 14 de febrer de 2001