Rubén i Lorena tenen dos fills que estudien a Jarales. El més petit està a primer de secundària i el gran acabarà el batxillerat el pròxim estiu. Encara que tenen una beca, l'esforç que fan per dur als seus fills a Jarales és enorme. "Però val la pena", explica Lorena, "perquè ens ajuda a formar als nostres fills no solament en el treball, sinó també en valors que considerem essencials".
La llavor de Jarales es remunta a l'any 1983, quan mons. Àlvaro del Portillo va visitar Guadalajara i, en una trobada amb moltes persones en la ribera del llac de Chapala, va assenyalar la necessitat d'impulsar una iniciativa social dirigida als més necessitats. "Veig que aquí alguns viuen massa bé, i que uns altres tenen massa problemes", va comentar don Álvaro. "Per això us vull demanar que, a part de tot el que feu, us preocupeu d'impulsar una obra social, una escola en la qual puguin aprendre algun ofici i vagin elevant el seu nivell de vida. Una mica que serveixi per a formar a aquesta gent, de manera que puguin mantenir dignament a la seva família. Us brindo la idea".
Fruit d'aquest impuls i gràcies a l'esforç d'alguns empresaris i d'altres persones que van ajudar de diferents maneres, va néixer en 1985 el Centre Tecnològic i Esportiu Jarales. L'actual seu està situada en el quilòmetre 4 de la carretera de Tesistán, en una zona que no tenia estesa elèctrica fins fa dos anys. L'objectiu de Jarales va ser des d'un principi oferir als alumnes la preparació tècnica indispensable per a accedir al mercat laboral, i alhora proporcionar una formació integral de la persona amb una visió cristiana de la vida. En aquest sentit, l'esport també jugava un paper fonamental com mitjà per a l'exercici de les virtuts humanes: la disciplina, l'esperit de superació, la sana competència, etc.
En els últims 20 anys el món laboral ha canviat molt a Guadalajara, i en conseqüència també han variat les necessitats educatives en la ciutat. Amb el pas del temps, Jarales ha anat adaptant les carreres tècniques i les activitats de l'escola esportiva a les noves conjuntures socials. El que al principi va ser una escola d'estudis secundaris s'ha convertit ara en un batxillerat tecnològic. A partir d'agost de 2004 Jarales obrirà, paulatinament, els sis anys d'educació primària, de manera que s'incrementarà el nombre de persones beneficiades i els alumnes podran accedir a l'educació des de petits.
Actualment Jarales ofereix als seus 420 alumnes tres especialitzacions: Màquines de Combustió Interna, Manteniment Industrial i Electrònica. "Aquest tipus de preparació tècnica, a més de facilitar l'accés al mercat laboral, permet l'ingrés en la universitat als quals ho desitgin, una vegada finalitzat el batxillerat", explica Armando, que a l'escola s'encarrega de la borsa de treball. És el cas de Irving, per exemple, que va aconseguir una beca en la Universitat Panamericana per a estudiar Enginyeria Mecatrònica i que actualment treballa en una fàbrica d'aparells electrònics a Tijuana, ciutat fronterera situada al nord del país. "Però també tenim alumnes que s'incorporen a la indústria. Són moltes les ofertes de treball que rebem d'empreses de tota mena", afegeix Armando.
Enrique es va graduar en l'especialitat de màquines de combustió interna i actualment treballa en un taller d'automòbils a Guadalajara. "Sóc tècnic automotriu", explica. "Jarales no només em va donar una professió, sinó que em va ensenyar a viure els valors humans, a treballar amb ordre, neteja i amb un mètode. A més em va proporcionar una formació cristiana profunda i alegre. Per això solc dir que Jarales m'ha donat tot".
La bona relació de Jarales amb el sector empresarial ha consolidat el programa Indústria-Escola. Dirigit als empleats de les empreses, aquest projecte es proposa ajudar als treballadors a millorar les pròpies capacitats laborals, conreant algunes virtuts pràctiques, com la concentració i l'ordre. Comprèn cursos molt variats, impartits en llocs i en horaris que s'ajusten a les necessitats dels treballadors.
Jarales rep suport econòmic d'alguns empresaris de la ciutat. Han col·laborat també algunes organitzacions estrangeres, com l'Istituto per la Cooperazione Universitària (Itàlia) i organismes de la Unió Europea. A més, és freqüent que els graduats retornin "una mica" del que han rebut, i quan visiten l'escola solen manifestar el seu agraïment també a través d'aportacions econòmiques o materials.