En acabar l'Àngelus del passat primer diumenge de quaresma, alguns sense sostre van repartir als pelegrins un llibre anomenat "Custòdia el teu cor". El llibre ja des de l'inici ofereix un programa traçat pel Papa: «Hem de convertir-nos en cristians valents». L'etimologia ensenya que valentia / coratge ve del llatí cor, precisament el cor. Per tant, la valentia és una acció del cor. No per casualitat les trenta pàgines del llibre de butxaca porten el títol «Custòdia el teu cor».
Amb aquesta càlida i directa exhortació, el Papa Francesc vol convidar a cada un de nosaltres, tractant-nos de tu, a què ens convertim en cristians valents practicant el que creiem. El seu consell és que ens dediquem a la formació del cor, perquè sigui semblant al de Jesús, el Bon Pastor, a qui es fa referència a la portada amb la il·lustració d'un fresc de les Catacumbes de Sant Calixt que el representa amb una ovella sobre les espatlles i dues que orienten el seu cap cap a Ell.
La quaresma, d'altra banda, fa ressonar cada any la crida a convertir la vida partint del cor, allà on es juga el partit de les opcions concretes, quotidianes, entre el bé i el mal, entre mundanitat i Evangeli, entre indiferència i capacitat de compartir, entre actitud egoista tancada i generosa obertura a Déu i al proïsme. Ho recordava el Papa en el Missatge per a la quaresma d'enguany: «vull pregar amb vosaltres a Crist en aquesta quaresma: «Fac cor nostrum secundum Cor tuum»: 'Feu el nostre cor semblant al vostre' (súplica de les lletanies al Sagrat Cor de Jesús). D'aquesta manera tindrem un cor fort i misericordiós, vigilant i generós, que no es deixi tancar en ell mateix i no caigui en el vertigen de la globalització de la indiferència.»
En aquest sentit, el llibre de butxaca presenta en primer lloc alguns matisos de l'ensenyament de Jesús als deixebles, dels capítols 5-7 de l'Evangeli de sant Mateu (les benaurances, sigueu perfectes, perdoneu, acumuleu tresors al cel, no jutgeu, la regla d'or, compliu la voluntat del Pare), resumit en el manament nou: « tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.»(Jn 13, 34-35).
Es proposen després dues pràctiques espirituals, heretades de la tradició i d'actualitat: són la lectio divina, és a dir, una manera per escoltar i assimilar el que surt de la boca de Déu, i l'examen de consciència de la nit. Aquestes dues pràctiques concretes les descriu de manera senzilla i clara el Papa, la primera amb textos presos de l'Evangelii gaudium (n. 152-153) i la segona d'una meditació a Santa Marta on convida a exercitar-se en "custodiar el cor", perquè no es converteixi en una plaça on tots van i vénen, excepte el Senyor.
L'escolta de la Paraula de Déu com la celebració dels sagraments, especialment de la Eucaristiadominical, troben la seva realització en la nostra existència. Però lamentablement hem de passar comptes amb les nostres obstinacions, malalties i pecats. Adonar-se de la distància que hi ha entre l'Evangeli i la meva vida -el que penso, dic, faig- és el primer moviment que encén en mi el desig d'un cor nou. Ja que aquí troba espai el sagrament de la confessióper al perdó dels pecats, les últimes pàgines del llibre de butxaca són una ajuda en aquest sentit. Després d'aturar-se breument en per què confessar-se, com confessar-se, què confessar, a través de trenta-quatre interrogants sobre el mal comès i el bé omès en relació a Déu, al proïsme i a si mateix, s'ofereix un examen de consciència, que culmina amb l'acte de contrició.
¡Custòdia bé el teu cor! «Tenir un cor misericordiós no significa tenir un cor feble. Qui vulgui ser misericordiós necessita un cor fort, ferm, tancat al temptador, però obert a Déu; un cor que es deixi impregnar per l'Esperit i guiar pels camins de l'amor que ens porten als germans i germanes; en definitiva, un cor pobre, que coneix les pobreses pròpies i ho dóna tot per l'altre.»(Missatge del Papa per a la Quaresma de 2015).
Font: News.va