L’aniversari del Sant Pare em porta a la memòria la fumata bianca del 19 abril de 2005. El fum blanc de la xemeneia de la Capella Sixtina anunciava no només una elecció, sinó també una oblació. Era senyal d'acceptació gustosa del pes que suposa ser el Successor de Sant Pere, quan en l'horitzó del Cardenal Joseph Ratzinger s'albirava un descans just i merescut, després de llargs anys de treball intens a la vinya del Senyor.

Déu concedeix al Sant Pare una paternitat universal. Ser Romà Pontífex significa convertir-se en pare d'una multitud de fills i filles, als quals guiar i atendre en les seves diverses sol·licituds, als quals estimar en qualsevol circumstància.

En un aniversari el pensament acostuma a dirigir-se al passat, però també és moment per a contemplar el present i projectar el futur. Imaginar els fruits saborosos que produirà l'arbre de l'Església, per la generositat del lliurament de Benet XVI. Un home que sap abraçar-se a la tasca encomanada, com Crist es va abraçar a la Creu. I ho fa unint intel·ligència i humilitat, amabilitat i fortalesa.

En el 80è aniversari del Sant Pare, sorgeix el desig de donar-li gràcies per ajudar-nos a apreciar la bellesa de la vida cristiana, i recordar-nos l'alegria i la llibertat de ser fidels als preceptes divins. Gràcies també per impulsar-nos a posar la caritat en el centre del nostre fer.

En la Missa amb la qual va inaugurar el seu pontificat, Benet XVI demanava als cristians l'ajuda de l'oració. Un any després comentava: «Cada vegada em convenço més que per mi mateix no podria complir aquesta tasca, aquesta missió. Però sento també que vosaltres m'ajudeu a complir-la. Sóc, així, en una gran comunió i junts podem dur endavant la missió del Senyor (...). Gràcies, de cor, a tots els qui de diverses maneres m'acompanyen de prop o em segueixen des de lluny espiritualment amb el seu afecte i la seva oració! A cada u li demano que segueixi sostenint-me, demanant a Déu que em concedeixi ser pastor mans i ferm de la seva Església».

Aquest aniversari constitueix una invitació a resar i a oferir sacrificis per la seva Persona i intencions, de manera que el Papa senti la comunió de tota l’Església, en l’obstinació per treure endavant la missió confiada a tots pel Senyor.