Mons. Jourdan era fins ara vicari general de l'administració apostòlica d'Estònia des de 1996. Durant aquest temps també va exercir el càrrec de rector de la petita catedral de Sant Pere i Sant Pau de Tallin. Des de març de 2004, és vicepresident del Consell Estonià d'Esglésies, òrgan ecumènic en el qual representa l'Església catòlica des de 1997.
Es tracta de la segona consagració episcopal en els últims 500 anys d'història d'aquest país. L'anterior arquebisbe catòlic resident a Estònia va ser Mons. Eduard Profittlich sj, martiritzat el 1942 al camp de concentració soviètic de Kirov. El fet que una de les últimes decisions pastorals de Joan Pau II, pocs dies abans de la seu traspàs, fora el nomenament d'un bisbe per al país ha commogut molts estonians. Malgrat que els catòlics són una petita minoria, Estònia segueix anomenant-se amb orgull “terra mariana”, gràcies a un decret del papa Innocenci III datat el 1215.
La cerimònia coincideix amb el dotzè aniversari de la visita de Joan Pau II a Estònia. El celebrant principal serà Mons. Peter Zurbriggen, nunci apostòlic per als països bàltics. Concelebraran amb ell el prelat de l’Opus Dei, mons. Xavier Echevarría, i l'arquebisbe de Moscou, Mons. Tadeusz Kondrusiewic. Segons informa l'Administració Apostòlica d'Estònia, està prevista l'assistència del president de la República i de diversos ministres, a més d'alguns cardenals i bisbes procedents de Rússia, Letònia, Lituània, Alemanya i Estats Units, i de representants de diverses organitzacions alemanyes, de l'Església greco-catòlica ucraïnesa i de la Conferència episcopal francesa.
L'ordenació episcopal tindrà lloc en el temple de Sant Olaf, cedit per la comunitat baptista, ja que la catedral catòlica és de dimensions reduïdes. La torre de Sant Olaf, de 150 metres, és la construcció més alta de la ciutat. “Agraeixo l'afecte dels meus amics del Consell Estonià de les Esglésies”, ha dit monsenyor Jourdan, “i el fet que protestants de diverses denominacions hagin confirmat la seva presència i hagin ofert les seves esglésies a Tallin, perquè la cerimònia de consagració pogués realitzar-se acollint molta més gent”.