“Impressionava veure com gent de les més diverses races i cultures s'acostava amb devoció a la cova de les aparicions, i sobretot com resaven els malalts. Aquesta pietat i aquest recolliment a la cova i al Santuari no impedien, però, que l'ambient als carrers de Lourdes fos molt festiu, com si de Rio de Janeiro es tractés". Aquest és el testimoni de l'Alicia després d'haver participat, del 26 al 28 de juliol, en el que s'ha anomenat Jornada Mundial de la Joventut Europea a Lourdes.
Tot i no poder participar presencialment de la JMJ de Rio, l'Alicia una jove de Sabadell i molts altres joves de diversos indrets no han volgut perdre's l'oportunitat de viure aquest dies d'una manera especial i ho han fet acudint al Santuari de Lourdes. “Des d'allí hem pogut recolzar d'una manera molt especial el papa Francesc, seguint els esdeveniments de Rio de Janeiro per Internet i vivint la Jornada ben a prop de la Mare de Déu."
A milers de kilòmetres de Rio, però molt a prop del Sant Pare
“Han estat només tres dies, però molt intensos. El mateix divendres 26 vam poder seguir el Via Crucis de Rio i acompanyar el papa, formant part de la JMJ a milers de quilòmetres", explica l'Alicia i afegeix: “el dissabte vam participar amb les nostres aportacions al Congrés de l'Any de la Fe, on vam comentar i concretar en accions pràctiques el que el papa espera de nosaltres, els joves".
El papa Francesc a la missa a la Basílica del Santuari de Nostra Senyora d'Aparecida de Rio de Janeiro va dir: “el cristià és alegre, mai trist" i afegia que “si estem vertaderament enamorats de Crist i sentim com ens estima, el nostre cor s'inflamarà de tanta alegria que contagiarà a tots els qui viuen al nostre voltant". Sembla que l'Alicia ho va experimentar amb les seves companyes quan diu: “una de les experiències que més ens va impressionar va ser la fe i l'alegria dels malats que encapçalaven la processó de les entorxes al voltant del Santuari tot resant el rosari amb la multitud que es trobava a Lourdes."
Un altra moment molt especial comenta l'Alícia “va ser quan ens vam banyar a les piscines, obertes més temps de l'habitual per acollir els peregrins de la JMJ. Els encarregats ens van demanar que mentre esperàvem el nostre torn dirigíssim el res del sant Rosari, i així ho vam fer, oferint-lo per les intencions del Sant Pare, pels fruits de la JMJ i també per les víctimes, ferits i familiars de l'accident ferroviari de Santiago".
El diumenge, quan “s'acostava la clausura de la JMJ i era hora de donar gràcies i de demanar amb molta força pels fruits de la Jornada i per totes les intencions d'aquells tres dies", conclou l'Alícia, “era l'hora d'acomiadar des de la distància al papa Francesc i de fer propòsits ben ferms per seguir-lo acompanyant cadascú des del seu país". Com va dir el papa Francesc era hora ja d'anar a les parròquies de cadascú a fer embolic.