Els pacients que es troben en situació de malaltia avançada sovint presenten patiment d’origen multifactorial i malestar psicoemocional; d’aquí sorgeix moltes vegades la desesperança, que seria la tendència a tenir expectatives negatives sobre un mateix i el futur. La Dra. Cristina Monforte, codirectora de la Càtedra WeCare i investigadora en cures pal·liatives, assegura que és fonamental «que el pacient senti que és important; és un punt clau per al seu benestar».

Com transmetre esperança a una persona amb una malaltia avançada?

Aquesta situació és realment complexa i sovint els malalts no veuen altra sortida que demanar morir. És un moment clau per a fer un bon diagnòstic i identificar, amb el mateix malalt i la família, aquells aspectes que més el fan patir a fi de dissenyar un pla terapèutic adequat per tractar-ho. Quan parlem d’esperança parlem d’aquells aspectes que poden fer retornar la il·lusió i sentir-se estimat.

Què podem fer per contrarrestar el tsunami de l’eutanàsia?

És clau que els pacients percebin que són importants i que estarem al seu costat, no només per a alleugerir el seu patiment, sinó per a donar sentit a la darrera etapa de la seva vida. També contribuir amb la nostra cura i amb la nostra mirada perquè el malalt senti que pot estar bé fins al final, que és important, que no està sol i que estarem amb ell.

Des de la fe, com a creients ho tenim més fàcil?

La fe ajuda perquè ens fa saber-nos fills de Déu i estimats per tot un Déu Pare i Creador, que és el més gran que ens pot passar. Quan els malalts saben que la mort arribarà aviat, només queda una cosa important: estimar i sentir-se estimat. Per tant, la fe ajuda. Des del punt de vista sanitari, disposem de diferents teràpies que poden ajudar els malalts en aquesta situació, com seria la teràpia promotora de sentit de la vida, la teràpia de recuperar el sentit de la dignitat, teràpies de cerca d’esperança…

Entrevista publicada al Full dominical de l'Església de Barcelona