Cal que el somriure sigui profundament humà. Perquè Àfrica és també un continent més enllà dels estereotips del drama. Per això, en aquesta exposició itinerant es mostra la vitalitat de Benín i Togo, dos països petits de l’oest africà.

Ismael Martínez (Jaén, 1973) -fotoperiodista per la Universitat de Navarra- mostra una mirada personal sobre Àfrica en un homenatge al reporter polonès, Ryszard Kapuscinski, en aquesta sèrie sobre la qual la fotògrafa i galerista Rene Maisner, filla de Ryszard Kapuscinski, ha dit: "Reflecteix el moviment i l’emoció del món quotidià. És la quotidianitat en diferents angles i distàncies: de vegades només el rostre, de vegades només siluetes i activitats. Són escenes corrents amb un llenguatge vital, emocional i poètic. Un dia qualsevol en un carrer africà. És l'Àfrica també real del somriure i l’esperança. Per això, aquestes fotos d'Ismael Martínez són humanes; i en ser humanes exposa -d’alguna forma- aquell desig del meu pare de fer-nos veure la humanitat de l’altre i, en veure-les, de fer-nos més humans a nosaltres mateixos. Aquestes imatges mostren una relació d’entesa recíproca, d’empatia, que descobreix en la mirada de la quotidianitat l’ànima de la humanitat”.

Harambee ("tots junts" en swahili), és el crit dels pescadors quan acosten les xarxes a la riba. Però és alguna cosa més que un crit. És un projecte internacional solidari que promou iniciatives d’educació a Àfrica i sobre Àfrica. Harambee va néixer arran de la canonització de sant Josepmaria Escrivà l’any 2002 i d’aleshores ençà ha realitzat 30 projectes en el cor del continent africà. Projectes sense distinció de raça, classe o religió. Projectes que cerquen crear futur. Un futur que, com l’esperit dels llibres de Ryszard Kapuscinski, persegueix Harambee en el somriure i en l’esperança de l’altre.