DISCURS A LA CASA BLANCA
“
Vinc com amic i anunciador de l'Evangeli, com algú que té gran respecte per aquesta ampla societat pluralista”.“Confio que els nord-americans trobin en les seves creences religioses una font preciosa de discerniment i una inspiració per cercar un diàleg raonable, responsable i respectuós en l'esforç d'edificar una societat més humana i més lliure."
" La llibertat no és tan sols un do, sinó una crida a la responsabilitat personal. La defensa de la llibertat és una crida a conrear la virtut, l'autodisciplina, el sacrifici pel bé comú i un sentit de responsabilitat davant els menys afortunats. A més a més, exigeix el valor d'esforçar-se en la vida civil, portant les pròpies creences religioses i els valors més profunds a un debat públic raonable".
TROBADA AMB ELS BISBES A WASHINGTON
Crist, el centre.
"La gent necessita que se li recordi quin és el fi últim de la vida. Sense Déu, les vides estan realment buides. La meta de tota la activitat pastoral i catequètica, l'objecte de la predicació, el centre mateix del ministeri sacramental ha de ser ajudar les persones a establir i alimentar la relació vital amb "Jesucrist, la nostra esperança".La vida matrimonial. "Un tema de preocupació profunda és la situació de la família dins la societat. El divorci i la infidelitat estan augmentant, i molts homes i dones joves decideixen enrederir el casament o fins i tot evitar-lo completament”.
" És el vostre deure proclamar amb força els arguments de fe i de raó que parlen de la institució del matrimoni, entès com compromís per a la vida entre un home i una dona, obert a la transmissió de la vida. Aquest missatge hauria de ressonar davant les persones d'avui, ja que és essencialment un "sí" incondicional i sense reserves a la vida, un "sí" a l'amor i un "sí" a les aspiracions del cor de la humanitat comú, alhora que ens esforcem a realitzar el profund desig d'intimitat amb els altres i amb el Senyor".
Acompanyar els sacerdots. " Un dels signes contraris a l'Evangeli de la vida és l'abús sexual dels menors. Heu rebut de Déu una responsabilitat com pastors d'embenar les ferides causades per cada violació de la confiança, afavorir la curació, promoure la reconciliació i acostar-vos amb preocupació afectuosa a quants han estat tan seriosament danyats".
"La gent necessita que se li recordi quin és el fi últim de la vida. Sense Déu, les vides estan realment buides".
“ En aquest moment una part vital de la vostra tasca és reforçar les relacions amb els sacerdots, especialment en aquells casos en què ha sorgit tensió entre sacerdots i bisbes com a conseqüència de la crisi. És important que seguiu demostrant-los la vostra preocupació, el suport i la guia amb l'exemple ".
Oració."
Tenim que redescobrir l'alegria de viure una existència centrada en Crist, conreant les virtuts i submergint-nos en l'oració. El temps dedicat a l'oració mai no és temps perdut, per molt importants que siguin els deures que ens constrenyen arreu".Secularisme. “ Ens cal un sentit més gran de la relació intrínseca entre l'Evangeli i la llei natural d'una banda i, d'una altra, la consecució de l'autèntic bé humà, cal encarnar-lo en la llei civil i en les decisions morals personals . "
“
Cal predicar i ensenyar l’Evangeli com a forma de vida integral, que ofereix una resposta atraient i veraç, intel·lectualment i pràctica, als problemes humans reals. Crec que l'Església als Estats Units té davant seu en aquest moment precís de la seva història el repte de trobar una visió catòlica de la realitat i presentar-la a una societat que ofereix tot tipus de receptes per a l'autorealització humana de manera atraient i amb fantasia".L'abandó de la pràctica religiosa. “ La salvació -l'alliberament de la realitat del mal i el do d'una vida nova i lliure en Crist- és en el cor mateix de l'Evangeli. Hem de redescobrir, maneres noves i atractives per proclamar aquest missatge. En la litúrgia de l'Església, i sobretot en el sagrament de l'Eucaristia, és on es manifesten aquestes realitats de manera més poderosa i es viuen en l'existència dels creients; potser tenim encara molt a fer per realitzar la visió del Concili sobre la litúrgia com a exercici del sacerdoci comú i com a impuls per a un apostolat fructuós en el món ".
Escassetat de vocacions. “
L'oració mateixa, nascuda en les famílies catòliques, fomentada per programes de formació cristiana, reforçada per la gràcia dels sagraments, és el mitjà principal pel qual arribem a conèixer la voluntat de Déu per a la nostra vida".MISSA AL NATIONALS PARK STADIUM
Cultura catòlica per canviar la societat : “Percebem signes evidents d’un trencament preocupant dels fonaments de la societat: augment de la violència, debilitament del sentit moral, vulgaritat en les relacions socials i oblit creixent de Déu".
“La fidelitat i el valor amb què l'Església en aquest país aconseguirà afrontar els reptes d’una cultura cada vegada més secularitzada i materialista dependrà en gran part de la vostra fidelitat personal en transmetre el tresor de la fe catòlica. Els desafiaments que se’ns presenten exigeixen una instrucció àmplia i sana en la veritat de la fe".
"Però requereixen conrear també una manera de pensar, una "cultura" intel·lectual que sigui autènticament catòlica, que confiï en l’harmonia profunda entre fe i raó, i disposada a portar la riquesa de la visió de la fe en contacte amb les qüestions urgents que concerneixen el futur de la societat americana".
La Confessió : “Confiem en el poder de l’esperit d’inspirar conversió, curar cada ferida, superar tota divisió i suscitar vida i llibertats noves”. Aquests dons es troben sobretot en el sagrament de la Penitència.
"Cal predicar i ensenyar l’Evangeli com a forma de vida integral, que ofereix una resposta atraient i veraç, intel·lectualment i pràctica, als problemes humans reals".
"La força alliberadora d’aquest Sagrament necessita ser redescoberta i feta pròpia per cada catòlic. En gran mesura, la renovació de l'Església a Nord-Amèrica depèn de la renovació de la pràctica de la penitència i del creixement en la santedat".
UNIVERSITAT CATÒLICA DE WASHINGTON
A la Universitat, Fe tangible : "La identitat d’una universitat o d’una escola catòlica no és una qüestió de nombre d’estudiants catòlics, sinó que és una qüestió de convicció. Creiem realment que el misteri de l’home només s’aclareix en el misteri del Verb encarnat? Acceptem la veritat que Crist revela? En les nostres universitats i escoles, la fe és “tangible”?
Alumnes i amor a la veritat : "Els educadors cristians poden alliberar amb confiança els joves dels límits del positivisme, i despertar en ells la receptivitat per la veritat, per Déu i per la seva bondat. D’aquesta manera, ajudareu també a formar la seva consciència, que enriquida per la fe, obre un camí segur cap a la pau interior i el respecte pel proïsme".
“Quan no es reconeix res com a definitiu per sobre l’individu, el criteri últim de judici és el jo i la satisfacció dels desigs immediats de l’individu".
TROBADA INTERRELIGIOSA EN EL CENTRE JOAN PAU II
Convivència interreligiosa . “Avui, joves de totes les religions s’asseuen l’un al costat de l’altre en totes les escoles del país, aprenent uns d’altres. Aquesta diversitat planteja reptes nous que imposen una reflexió profunda sobre els principis fonamentals d’una societat demòcrata".
Dret a la llibertat religiosa . "Tant de bo altres recolzin amb valor la vostra experiència, adonant-se que una societat unida pot ser el resultat d’una pluralitat de pobles, amb la condició que tothom reconegui la llibertat religiosa com un dret civil fonamental!".
"Els líders espirituals tenen el deure i la competència de posar en primer pla les preguntes més profundes de la consciència, de despertar a la humanitat el misteri de l’existència humana, de deixar lloc a la reflexió i l’oració en un món frenètic ".
Les empremtes de Jesús . "De cara a aquests interrogants profunds que toquen l’origen i el destí del gènere humà -va assenyalar el Papa- els cristians proposen a Jesús de Natzaret. L’ardent desig de seguir les seves empremtes porta els cristians a obrir les ments i els cors al diàleg".
"Potser en la temptativa de descobrir els punts comuns, hem oblidat la responsabilitat de discutir amb calma i claredat sobre les nostres diferències. Mentre unim sempre ments i cors en la recerca de la pau, hem d’escoltar també amb atenció la veu de la veritat".
DISCURS A L'ONU
Regles internacionals i llibertat . “En el context de les relacions internacionals, és necessari reconèixer el paper superior que exerceixen les regles i les estructures intrínsecament ordenades a promoure el bé comú i, per tant, a defensar la llibertat humana. Les regles no limiten la llibertat. Al contrari, la promouen quan prohibeixen comportaments i actes que van contra el bé comú, n’obstaculitzen la realització efectiva i, per tant, comprometen la dignitat de tota persona humana.”
Els drets humans, legals o justos? “L’experiència ens ensenya que la legalitat sovint preval sobre la justícia quan la insistència sobre els drets humans els fa aparèixer com a resultat exclusiu de mesures legislatives o decisions normatives preses pels diversos agents que ostenten el poder.”
“Potser hem perdut de vista que en una societat en què l'Església sembla a molts que és legalista i ‘institucional', el nostre desafiament més urgent és comunicar l’alegria que neix de la fe i de l’experiència de l’amor de Déu”.
“Quan es presenten simplement en termes de legalitat, els drets corren el risc de convertir-se en proposicions fràgils, separades de la dimensió ètica i racional, que n’és el fonament i el fi. Ben al contrari, la Declaració Universal ha reforçat la convicció que el respecte dels drets humans està arrelat principalment en la justícia que no canvia”.
Creients i ciutadans . “Òbviament, els drets humans han d’incloure el dret a la llibertat religiosa, entès com a expressió d’una dimensió que és al mateix temps individual i comunitària, una visió que manifesta la unitat de la persona, fins i tot distingint clarament entre la dimensió de ciutadà i la de creient”.
És inconcebible, per tant, que els creients hagin de suprimir una part de si mateixos -la seva fe- per ser ciutadans actius. Mai hauria de ser necessari renegar de Déu per poder gaudir dels propis drets.
Constructors de la societat. "Els drets associats amb la religió necessiten protecció sobretot si se’ls considera en conflicte amb la ideologia secular predominant o amb posicions d’una majoria religiosa de naturalesa exclusiva. No es pot limitar la plena garantia de la llibertat religiosa al lliure exercici del culte, sinó que s’ha de tenir en la deguda consideració la dimensió pública de la religió i, per tant, la possibilitat que els creients contribueixin a la construcció de l’ordre social ”.
CATEDRAL DE SAINT PATRICK
Comunicar l’alegria de la fe : “Potser hem perdut de vista que en una societat en què a molts l'Església sembla que és legalista i ‘institucional', el nostre desafiament més urgent és comunicar l’alegria que neix de la fe i de l’experiència de l’amor de Déu”.
La metàfora de les vidrieres : “Els finestrals amb vidrieres [d’una església], vistos des de fora semblen foscos, recarregats i fins i tot tètrics. Però quan s’entra al temple, de sobte prenen vida; en reflectir la llum que els travessa revelen tot l’esplendor. De la mateixa manera [l'Església] ha d’atreure dins d’aquest misteri de llum, a tota la gent”.
"No és un tasca fàcil en un món que tendeix a mirar ‘des de fora' l'Església, igual que a aquells finestrals: un món que sent una necessitat espiritual profunda, però que troba difícil ‘entrar’ en el misteri de l'Església”.
“També per a alguns de nosaltres, des de dins, la llum de la fe pot esmortir-se per la rutina, i l’esplendor de l'Església pot ofuscar-se pels pecats i les debilitats dels seus membres. L’ofuscació pot originar-se pels obstacles que es troben en una societat que, a vegades, sembla haver oblidat Déu i que s’irrita davant les exigències més elementals de la moral cristiana"
SEMINARI DE SANT JOSEP
[A malalts]
Discapacitats : “De vegades és un repte trobar una raó allò que sembla només una dificultat que superar o un dolor que afrontar. No obstant això, la fe ens ajuda a ampliar l’horitzó més enllà de nosaltres mateixos per veure la vida com Déu la veu. L’amor incondicional de Déu, que arriba a tot ser humà, atorgant un significat i una finalitat a cada vida humana”.
[A seminaristes]
Llibertat ben entesa . "Cal salvaguardar rigorosament la importància fonamental de la llibertat", que "pot ser malentesa i mal emprada, de manera que no porta a la felicitat que tothom espera, sinó cap a un escenari fosc cde manipulació, en el que la comprensió de nosaltres mateixos i del món, es fa confusa o es veu fins i tot distorsionada pels qui oculten les pròpies intencions".
“Sovint es reivindica la llibertat sense fer mai referència a la veritat de la persona humana i en comptes de la veritat -o millor, de la seva absència- s’ha difós la idea que, donant un valor indiscriminat a tot, s’assegura la llibertat i s’allibera la consciència. A això anomenem relativisme.
"El més important és que vostès desenvolupin la seva relació personal amb Déu. Aquesta relació es manifesta en l’oració. No temeu el silenci ni l’assossec; escolteu Déu, adoreu-lo en l’eucaristia ".
La Veritat no és quelcom sinó Algú . “La veritat no és una imposició. Tampoc és un mer conjunt de regles. És el descobriment d'Algú que mai ens traeix; d'Algú del que sempre podem refiar-nos. En definitiva, la veritat és una persona: Jesucrist. Aquesta és la raó per la qual l’autèntica llibertat no és optar per "desentendre’s de"; és decidir "comprometre’s amb”.
Quatre tresors : “Hi ha quatre aspectes essencials del tresor de la nostra fe: l’oració personal i el silenci, l’oració litúrgica, la pràctica de la caritat i les vocacions".
“El més important és que vostès desenvolupin la relació personal amb Déu. Aquesta relació es manifesta en l’oració. No temeu el silenci ni l’assossec; escolteu Déu, adoreu-lo en l’eucaristia. Permetin que la seva paraula modeli el seu camí com a creixement de la santedat".
GROUND ZERO
Pau i conversió. Déu de la pau,
concedeix la teva pau al nostre violent món:
pau en els cors de tots els homes i dones
i pau entre les nacions de la terra.
Porta per la sendera del teu amor
aquells qui tenen les ments i els cors
ennuvolats per l’odi.
