Participació dels laics en la missió de l’Església

2. L’Església ha nascut amb la finalitat de que, per la propagació del Regne de Crist a tota la terra per glòria de Déu Pare, tots els homes siguin partícips de la redempció salvadora i a través d’Ella s’ordeni realment tot el món cap a Crist. Tota l’activitat del Cos Místic, adreçada a aquest fi, s’anomena apostolat, que exerceix l’Església per tots els seus mitjans i de diverses maneres; perquè la vocació cristiana, per la seva mateixa naturalesa, és també vocació a l’apostolat. De la mateixa manera que en la complexió d’un cos viu, cap membre es comporta d’un mode plenament passiu, sinó que participa també en l’activitat i la vida del cos, així en el Cos de Crist, què és l’Església “tot el cos creix segons l’operació pròpia de cadascun dels seus membres” (Ef, 4-16). I per cert, és tanta la connexió i la interrelació dels seus membres en aquest Cos (Ef, 4-16), que el membre que no contribueix segons la seva pròpia capacitat al augment del cos, s’ha d’amputar com inútil per a l’Església i per a ell mateix.

A l’Església hi ha varietat de ministeris, però unitat de missió. Als Apòstols i als seus successors, Crist els confià l’encàrrec d’ensenyar, de santificar i de governar en el seu nom i autoritat. Però també els laics fets partícips del ministeri sacerdotal, profètic i real de Crist, compleixen la seva comesa amb la missió de tot el poble de Déu en la seva Església i en el seu món .

En realitat, exerceixen l’apostolat amb el seu treball per l’evangelització i santificació dels homes, i per la funció i desenvolupament dels negocis temporals, dut a terme amb esperit evangèlic de manera que la seva laboriositat en aquest aspecte sigui un clar testimoni de Crist i serveixi per la salvació dels homes. Però sent propi dels laics el viure enmig del món i dels negocis temporals, ells són cridats per Déu, perquè, fervents en l’esperit cristià, exerceixin el seu apostolat en el món com a ferment.