781. Sense mi no podeu fer res, ha dit el Senyor. —I ho ha dit, perquè tu i jo no ens atribuïm èxits que són seus. —Sine me, nihil!...
✠✠✠
Reconèixer que no puc res sense Tu és el primer pas per no caure en la trampa de l'orgull espiritual. Quantes vegades m'he atribuït els fruits de la feina, de la pregària o dels meus petits èxits, oblidant que qualsevol bé que surt de les meves mans té la teva gràcia com a origen i com a motor. Em trobo de seguida frustrat o descoratjat quan confio només en les meves pròpies forces, confonent la meva capacitat personal amb la teva acció en mi.
Perdona’m per les vegades que m'he buscat a mi mateix en lloc de cercar la teva glòria, o per haver guardat per a mi l'aplaudiment d'uns resultats que només a Tu et pertanyen. Ensenya'm a gravar al cor aquest Sine me, nihil! no com una limitació que m'embargui, sinó com un descans humil i ple de confiança; que tota la meva activitat sigui una col·laboració dòcil amb la teva voluntat, sabent que jo només soc l'instrument i Tu la font de tot bé.
794. Sembrar. —Va sortir el sembrador... Sembra pertot arreu, ànima d’apòstol. —El vent de la gràcia s’emportarà la llavor si el solc on va caure no és digne... Sembra, i estigues segur que la sement arrelarà i donarà el seu fruit.
✠✠✠
Sembrar a tot arreu és la meva missió, però quantes vegades m'aturo a jutjar el terreny abans de llançar la llavor, condicionant la meva entrega a la resposta que espero rebre. Em deixo portar per la por al fracàs, per la comoditat o per la manca de fe, oblidant que el meu deure és només difondre la teva paraula amb generositat, sense calcular els resultats ni reservant-me res per a mi mateix.
Ensenya'm a conrear amb generositat i una fe profunda en l'acció invisible de la teva gràcia; que el meu zel apostòlic no depengui dels èxits visibles, sinó de la certesa humil que cap llavor sembrada amb amor es perd mai als teus ulls.
Camí a cau d'orella. Capítol Tribulacions
El capítol Tribulacions a Camí ens presenta una crida a la maduresa per fonamentar la nostra vida cristiana en la vivència serena i plena de fe de les dificultats. Es converteix així en una font de pau i fermesa profunds, ja que quan tinc visió sobrenatural sé que el sentit del dolor i de la contrarietat no depèn del benestar humà ni dels consols terrenals. L'actitud davant la tribulació té la seva arrel en la Creu de Jesús, que ens convida a viure amb paciència, humilitat i abandonament en el Pare. Abraçar aquestes proves és configurar-me amb el Crist.
Disponible també a ivoox, Apple Podcasts i YouTube
Camí il·lustrat: Un mapa de butxaca per a qui busca Déu.
Cada setmana trobaràs noves il·lustracions en el compte d'Instagram: @caminosje