2. Tant de bo que el teu capteniment i la teva conversa fossin tals que tothom, en veure’t o sentir-te parlar, pogués dir: aquest llegeix la vida de Jesucrist.
✠✠✠
A molta gent li costa creure que a l’Església hi pugui haver persones bones, només se’n coneixen els mals exemples, perquè fan molt més soroll. Ser cristià... per a què, si no som millors que els altres? Bé, per això precisament, si saben que soc cristià i vull seguir Jesucrist, ho noten en la meva manera d’actuar, en el que dic, en com intento ser millor? Avui, Jesús, et vinc a demanar que el meu desig més gran a la vida sigui que els altres et vegin a través meu. Que jo sàpiga ser un altre Crist per als altres, i que porti el teu Amor a tothom.
88. Busques la companyia d’amics que amb la conversa i l’afecte, amb el tracte, et fan més passable l’exili d’aquest món..., tot i que els amics a vegades traeixen. —No ho trobo malament.
Però... ¿com és que no sovinteges cada dia amb més intensitat la companyia, la conversa amb el Gran Amic, que no traeix mai?
✠✠✠
Però... com és que no sovinteges cada dia amb més intensitat la companyia, la conversa amb el Gran Amic, que no traeix mai? Jesús, tu ets l’únic amic que hi és de manera incondicional, que em vol tal com soc...
Tinc l’experiència d’amics que fallen, jo mateix he fallat més vegades de les que m’agradaria. Senyor, que aprengui de tu, que em convenci que val la pena tractar-te, ser el teu amic. Jesús, tu sempre hi ets per als teus amics. Ajuda’m a comprendre que estimar passa per perdonar sempre, per entendre els altres, abraçar-ne les misèries i comprendre’n els errors, parar l’altra galta, deixar exposada la ferida. Ser catifa perquè els altres trepitgin tou. Donar llibertat, fins i tot, perquè ens humiliïn, ens traeixin o ens critiquin. Tenir paciència. Perdonar i, més que res, entendre que som nosaltres els que més necessitem perdó. Ser humil, passar per alt, sortir dels nostres esquemes. No jutjar. Mai.
Camí a cau d'orella. Capítol Estudi
El capítol Estudi ens presenta la formació intel·lectual i el deure professional no com una mera acumulació de coneixements freda o una ambició acadèmica rígida, sinó com el despertar d’una ànima que entén que la intel·ligència és per al servei de Déu i es nega a viure amb desgana. És una crida a convertir el treball de la ment en un “caliu de l'esperit”, on una hora d’estudi es transforma veritablement en una hora d’oració per a qui té un cor enamorat. Aquestes pàgines són un toc d'atenció que sacseja el rumb de la consciència per evitar que la desídia, la deixadesa es converteixin en aquelles debilitats que ens tornen inútils, recordant-nos que la comoditat de no voler ser savis “no és camí”. Transforma, així, el perill de caure en una simple bondat passiva en un impuls humil, valent i exigent que busca en la ciència i en la cultura el mitjà ideal per il·luminar el món.
Disponible també a ivoox, Apple Podcasts i YouTube
Camí il·lustrat: Un mapa de butxaca per a qui busca Déu.
Cada setmana trobaràs noves il·lustracions en el compte d'Instagram: @caminosje