"El Papa Benet XVI era conscient de l'enorme interès que despertava la beatificació de Joan Pau II i de la il·lusió amb què l’esperaven tants cristians. I ha volgut que tingués lloc amb agilitat, però sense saltar-ne cap pas". Així ho va assegurar Juan Luis Lorda, professor de la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra, amb motiu de la confirmació de la beatificació per part de la Santa Seu.
"La beatificació és un procés molt concret -va afegir el professor Lorda-, perquè es tracta de jutjar amb tota seriositat si una persona ha viscut el cristianisme d’una manera excepcional i així pot ser-ne exemple. Per això, el primer de tot és el procés de virtuts: estudiar si es van viure bé. I això es fa demanant testimonis documentats, interrogant testimonis fiables, i investigant els dubtes que sorgeixen i els testimonis crítics, per veure quin fonament tenen".
"No es tracta que no hagi tingut errors, perquè tota persona els comet, sinó que, portat per l’amor a Déu, ha arribat a viure la vida cristiana d’una manera excepcionalment bona. També s’estudien tots els seus escrits, privats i públics, per veure si són conformes amb la doctrina i santedat cristianes", ha apuntat.
El teòleg de la Universitat de Navarra va destacar que en el procés també "es demana a Déu la confirmació d’aquesta santedat, mitjançant un miracle entre les persones que han acudit a la seva intercessió. Això també s’analitza amb molt de rigor. Cal que hi hagi proves mèdiques clares. I el cas ho examina una comissió de pèrits mèdics i posteriorment de teòlegs. Després ho estudien els cardenals de la Congregació per a les Causes dels Sants i, finalment, es passa al Papa, perquè, si li sembla oportú, l’aprovi, com ha succeït en aquest cas".
Gran aportació a l'Església catòlica
Juan Luis Lorda va recordar Joan Pau II com a "home de fe, d’optimisme i bon humor, d'il·lusió, amb molta sensibilitat intel·lectual i artística, amb esperit de diàleg, i amb una idea clara de la situació de l'Església i de les claus per anar endavant".
També va recalcar la seva aportació doctrinal, com demostra en la seva opinió "el conjunt d’importants documents sobre gairebé tots els punts clau de la doctrina cristiana, entre ells el Catecisme de l'Església Catòlica o el Codi de Dret Canònic". Entre d’altres fites, també va emfatitzar la renovació de la doctrina social de l'Església, el seu impuls de l’ecumenisme i el diàleg amb altres religions, i la multiplicació de les relacions de la Santa Seu amb altres nacions.
