Feligresos de la parròquia de Sant Llorenç són els impulsors de la iniciativa de donar forma a un relleu del fundador de l'Opus Dei en record del seu pas per Lleida i els encarregats de sufragar-lo amb donatius privats.
Mons. Salvador Giménez, que va presidir la cerimònia de benedicció del relleu, en la seva homilia va destacar alguns trets de sant Josepmaria: “És cert que nosaltres podem escollir moltes virtuts o actituds dels sants. Jo avui us proposaria una molt elemental de sant Josepmaria que és la delicadesa, l'educació, la tendresa que ell porta cara els altres sempre. I això l'assenyala molt”.
Va convidar als qui van participar de la missa a demanar amb fe: “Senyor, ajudeu-nos a ser com sant Josepmaria, que va tractar tots amb molta delicadesa. Que aprenguem tots nosaltres, a no insultar, a estimar, a no estar en contra de ningú, sinó oferir el missatge de l'amor de Jesucrist”.
El vicari de l'Opus Dei per a Catalunya i Andorra, Mn. Ignasi Pujol concelebrar l'eucaristia. I va adreçar unes paraules: “Efectivament, tots som cridats a ser far, estel també en aquesta estimada diòcesi de Lleida. Alguns ho fareu procurant santificar les circumstàncies ordinàries del dia a dia seguint les petjades de sant Josepmaria com un camí cap a Crist, autèntic Estel. Altres, seguint altres carismes. Però tant de bo aquesta imatge que avui hem beneït sigui una oportunitat per preguntar-nos sobre els plans de Déu amb cadascú i alhora per renovar el nostre sentit de missió: a l'escola, a la fàbrica, al despatx, a la llar... Tenir aquesta il·lusió de ser sants, d'il·luminar al nostre voltant”.
Alguns apunts dels pas de sant Josepmaria per Lleida
Tal com s'explica en el llibre “Escrivà de Balaguer a Catalunya, 1913-1974. Petjades de sant Josepmaria”, obra de Josep Masabeu publicat el 2015 a Publicacions de l'Abadia de Montserrat, sant Josepmaria va establir una estreta relació amb Lleida.
Probablement, el 30 d'abril de 1943, sant Josepmaria celebrà la santa Missa a l'església de Sant Llorenç.
Aquesta església, des del 1940 fins al 1956, va tenir la funció de catedral, mentre s'estava restaurant la catedral nova, incendiada durant la guerra.