Les XIV Jornades Pedagògiques Pineda s’emmarcaven enguany en la celebració del centenari del naixement del beat Josepmaria Escrivà de Balaguer. El programa de les sessions es va realitzar arran dels escrits i ensenyances del beat que tenien com a eix l’amor a la llibertat, la importància del treball ben fet, el pluralisme, l’esperit de convivència i la responsabilitat social.
Durant les Jornades s’han fet propostes per disminuir el fracàs escolar, s’ha parlat del lideratge de l’alumne en una educació per a la globalització, i s’han debatut les mesures i solucions a prendre per part dels centres educatius per evitar i superar els conflictes a les aules.
La taula rodona del primer dia, moderada per Lourdes Martí, cap de redacció de ‘Cuadernos de Pedagogía’, es va centrar en la recerca de solucions a l’augment del fracàs escolar. El ponents, José M. Lahoz, catedràtic de l’IES La Romànica, i Santiago Cucurella, catedràtic de l’IES Manuel Blancafort, van afirmar que el fracàs escolar té el seu origen en la falta de respecte, i la solució passa per l’esforç del professional per a guanyar-se l’estimació dels alumnes. En aquest sentit, Santiago Alvarez de Mon, professor de l’IESE, va subratllar a la seva conferència el deure de tot educador de potenciar el lideratge dels seus alumnes, gestionant els seus punts forts des de la llibertat.
Recuperar la confiança en els centres educatius
El segon dia de les Jornades es va centrar en la recerca de solucions per part del centres per evitar i superar els conflictes a les aules. Es va subratllar que la recuperació de la confiança en els centres educatius és una de les tasques més difícils que ha de desenvolupar el sistema educatiu espanyol, perquè actualment els pares dels alumnes, i en molts casos els mateixos professors, han perdut aquesta confiança en l’eficàcia del sistema educatiu actual.
Concepció Naval, vicerrectora del Departament d’Innovació Educativa de la Universitat de Navarra, va reafirmar la importància de la confiança com a eix principal de la bona comunicació entre professor i alumnes. Va afegir que cal fer valorar a la societat el prestigi professional dels educadors, i aconseguir que no es posi en dubte la tasca dels centres educatius.
Un altre dels problemes en què es troba l’educador, segons José Manuel Esteve, catedràtic de Teoria de l’Educació de la Universitat de Màlaga, és la falta d’elements unificadors als centres. Actualment conviuen a les classes alumnes de diverses cultures, i alguns cops això produeix conflictes. Per això cal buscar i aplicar elements d’unió, per tal de trobar solucions als conflictes que es generen com a conseqüència de la diversitat cultural actual.
La taula rodona moderada per Jordi Casabella, periodista de ‘El Periódico de Catalunya’, va aprofundir en els recursos per millorar la pràctica docent. Magda Bosch, vicedegana d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya, va proposar tenir més present el valor de la dimensió afectiva per poder realitzar una educació completa i eficaç. L’estudiant, envoltat per una realitat aparent – internet, televisió, jocs d’ordinador...– cada cop se centra menys en la realitat del seu entorn. Per això cal replantejar-se l’educació de les emocions, perquè els alumnes les puguin afrontar quan aquestes l’aclaparin. Albert Arbós, vicedegà de la UIC, va proposar un nou sistema d’avaluació que es basi en un concepte global de la persona, i no només en els seus coneixements.
Va clausurar les Jornades Josep Varela, representant espanyol del Consell d’Europa, que va proposar millorar la comunicació en el trinomi alumne-pares-escola, amb la finalitat de respondre a les necessitats educatives de la societat.
Conclusions
A les Jornades es va proposar adequar la formació del professorat a les noves estratègies educatives, amb l’objectiu d’adequar-se a les necessitats actuals del alumnes. També es va proposar elaborar estratègies per a prevenir i superar els conflictes que dia a dia es van desenvolupant a les aules, cercant per a cada problema una solució vàlida per a cadascun dels implicats, potenciant com a eina la negociació i diàleg entre alumne i professor.